La missió de les universitats no és simple, sinó que es compon de múltiples finalitats. D'entre aquestes, destaca la de participar en el progrés i desenvolupament de la societat, mitjançant la creació, transmissió, difusió i crítica del coneixement, en tots els seus camps. Dins d'aquesta societat, i com a motor econòmic del progrés, s'hi troben les empreses, el teixit empresarial.

La universitat i les empreses han d'estar ben connectades per a generar progrés. Per què? Doncs perquè és a on es crea coneixement, normalment per separat, i si aquest coneixement s'integra, la seva utilitat és superior. Això vol dir que el coneixement integrat permet assolir més bé els objectius de les empreses: afegir valor als productes, abaratir produccions, detectar noves necessitats o tecnologies, crear nous productes i serveis, etc.

La universitat actual està fent esforços per a connectar-se més bé amb el seu entorn, incloent-hi les empreses. Per a fer aquesta connexió es poden prendre dos tipus d'enfocaments o estratègies. El primer tipus consisteix a fer que la universitat realitzi les activitats que consideri convenient i després les intenti transferir a l'empresa. Podria decidir quins són els seus «productes o serveis», escollir aquells que té més capacitat de fer bé i perfeccionar-los, potser fins a l'excel·lència, que és un valor que forma part de tots els estatuts de les universitats. Aquest enfocament respondria a una estratègia que en màrqueting se'n diria product-push, on la universitat intentaria fer uns bons «productes» i després esforçar-se a col·locar-los al mercat.

L'altre enfocament correspondria al demand-pull, on la universitat s'orienta al client, escolta la demanda actual de les empreses i anticipa futures necessitats, per a produir els serveis i activitats que les empreses demanden actualment o ho faran en un futur proper. Això seria una estratègia on els productes que fes la universitat estarien pensats per a solucionar necessitats de les empreses.

La primera estratègia és perillosa i sol ser poc recomanable, perquè els clients tendeixen a adquirir els productes i serveis que perceben com a necessaris i això no està garantit si no responen realment a una necessitat, que tant pot ser molt objectiva i imperant, com podria ser subjectiva o supèrflua. És a dir, que l'estratègia product-push és perillosa si el que es produeix, encara que sigui excel·lent, no respon a una demanda real dels possibles clients.

Això ens deixa amb la balança a favor de l'altra opció, l'estratègia demand-pull. Aquesta estratègia implica escoltar les empreses, observar què els cal (identificar necessitats), escollir quines es volen satisfer i organitzar la universitat per a proveir aquests «productes».

Quina estratègia segueixen les universitats? Malauradament no sempre la que semblaria més bona. Com a mínim això és el que opinaven 60 pimes catalanes de fort creixement de vendes en un estudi publicat pel CIDEM el 2003, que es titula Èxit de mercat i innovació. Aquest estudi, realitzat a demanda del CIDEM per part d'investigadors de l'àrea d'organització d'empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Girona, analitzava, entre d'altres coses, les barreres percebudes per les empreses per a col·laborar amb les universitats en activitats de R+D. La principal barrera era que la universitat tenia poc coneixement de la realitat empresarial i industrial, que les empreses percebien que la universitat no les coneixia prou; no les entenia prou. Per a solucionar aquesta situació, amb l'objectiu de detectar les necessitats de les empreses, cal comunicar-se bé, connectar-s'hi d'una forma compromesa.

Fa temps que les universitats procuren fer esforços en aquesta direcció. En el cas de la Universitat de Girona, en els darrers anys s'està articulant el Parc Científic i Tecnològic, que s'inaugura oficialment aquest mes de setembre. El parc representa una gran infraestructura de connexió entre universitat, empreses i d'altres organitzacions. En aquest cas, s'està fent un gran pas per a posar condicions per a fomentar el diàleg, el coneixement i la transferència entre universitat i empresa.

Una altra iniciativa –més modesta– de la Universitat de Girona per a fomentar aquesta connexió ha estat la creació de la Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar, que va tenir lloc el novembre del 2006. Aquesta càtedra es va crear per a realitzar activitats de formació, recerca i difusió entorn de la realitat de l'empresa familiar de les comarques gironines, conjuntant els interessos de la Universitat de Girona, la Cambra de Comerç de Girona, l'Instituto de la Empresa Familiar i l'Associació Catalana de l'Empresa Familiar. Com totes les càtedres, ha rebut l'encàrrec de connectar-se amb l'entorn, en concret amb les empreses familiars de les comarques, que són la gran majoria de les empreses gironines. I això és el que intenta fer, sobretot per mitjà de la col·laboració amb la Cambra de Comerç de Girona i les organitzacions empresarials més representatives com ara la FOEG o PIMEC.

Amb la creació de la Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar, la Universitat de Girona ha establert un canal de comunicació amb les empreses que, de forma coherent, té la seu dins la nova gran infraestructura de connexió entre universitat i empresa, que és el Parc Científic i Tecnològic. Amb la infraestructura no n'hi haurà prou, caldrà treballar perquè existeixi una bona comunicació. Caldrà esmerçar-hi recursos, des del parc, des de les càtedres, des dels instituts i des d'altres institucions. També serà necessària la confiança de les empreses, la seva voluntat de comunicar-se, el seu esforç d'entendre's amb la universitat i també la seva demanda i exigència. Queda molt per fer, però com a mínim s'estan posant condicions necessàries per a promoure aquesta connexió.