Enmig d'una mostra marcada per la forta presència de produccions hollywoodianes, les dues produccions catalanes mostrades al Lido han reivindicat un cinema de la senzillesa i de la radicalitat estètica. José Luis Guerín ha presentat a concurs En la ciudad de Sylvia, pel·lícula sobre la recerca masculina de l'etern femení que ha desconcertat i ha generat els seus adeptes després de les seves dues primeres projeccions a la premsa. Pere Portabella ha pres, a El silenci segons Bach, la figura del compositor alemany com a punt de partida per parlar de l'arquitectura musical i de la creació dels grans pilars de la cultura europea. Les dues pel·lícules han estat presentades el mateix dia, i s'ha certificat que darrere d'elles es comencen a moure algunes coses.

Després de triomfar a Sant Sebastià amb En construcción, Guerín tenia el repte de realitzar una pel·lícula de ficció que conquerís una part del públic internacional. La seva presencia a Venècia ha servit per consolidar el seu nom i demostrar que darrere les seves imatges gravita sempre una reflexió sobre el cinema i sobre la recerca d'una certa primigènia. Guerín la busca a partir dels mínims gestos, per això confessa que ha volgut partir del que ha definit com l'origen del món, la mirada masculina a la recerca del misteri femení. En la ciudad de Sylvia parteix d'una idea simple per arribar a coses molt complexes. Un home busca pels carrers d'Estrasburg una dona que va conèixer sis anys enrere. La seva recerca el porta a seguir una noia –Pilar Lopez de Ayala–, a comprendre com la certesa de la visió a vegades ens enganya. La pel·lícula s'estrena el dia 14.

Pere Portabella va produir l'any 1997 la pel·lícula de Guerín Tren de sombras. L'atzar ha fet que deu anys després es trobessin al Lido de Venècia. Aquest cop, però, Portabella torna a la direcció amb El silenci segons Bach, una pel·lícula de teixit no narratiu en què el cineasta pren com a excusa la reconstrucció del món de Bach per tal de teixir un joc entre la música i el poder del cinema per crear formes arquitectòniques a partir del seus espais representatius. El silenci segons Bach transmet una forta sensació poètica i certifica una vegada més que el cinema de Portabella va mes enllà dels models institucionals per penetrar el territori de l'art i reivindicar el poder absolut de la imatge.

La projecció d'El silenci segons Bach a Venècia coincideix amb un moment daurat dins la carrera del cineasta. És previst que El silenci segons Bach s'estrenarà a finals de setembre al MOMA de Nova York.