Tot i la forta oposició de la Conferència Episcopal Espanyola i d'entitats com ara Fòrum de la Família, l'assignatura d'educació per a la ciutadania naixerà a Catalunya –una de les primeres autonomies que la implantaran– sense gaires escarafalls. A les oficines del Departament d'Educació només han arribat cinc casos d'objecció de consciència, dos dels quals corresponen a alumnes a qui aquest curs no toca fer aquesta assignatura, que aquest any només es cursarà a tercer d'ESO. Els altres tres casos que han arribat als despatxos de Via Augusta, a Barcelona, són de tres alumnes d'una mateixa família. D'aquests, només un està obligat, per la seva edat, 14 anys, a fer l'assignatura.

Amb aquestes xifres a la mà, no és estrany que al Departament d'Educació es respiri molta tranquil·litat respecte a un hipotètic inici de curs conflictiu amb algunes famílies. «La incidència és escassa i mínima, no hi ha problema detectat», va explicar ahir el conseller Ernest Maragall, que tot i assegurar que la matèria s'impartirà amb «absoluta normalitat» a partir de dimecres, va dir també que hi haurà sectors que intentaran exportar a Catalunya la polèmica que es viu en moltes autonomies de l'Estat. «Espero –va dir el conseller– que la societat catalana sigui prou madura per no caure en aquesta trampa.»

A l'associació Professors per l'Ètica tenen uns números allunyats dels oficials. Segons el seu president, Ramon Novella, a l'entitat li consten almenys «un centenar» de casos d'objecció de consciència a Catalunya. Al conjunt de l'Estat calcula que són uns quinze mil.

Fonts del Departament d'Educació van recordar ahir l'obligatorietat d'examinar-se de la nova assignatura per obtenir el títol d'ESO. De moment, l'únic cas d'objecció de consciència que s'ha fet públic amb noms i cognoms és el de Lourdes Pérez, una mare amb quatre fills que va presentar un formulari al col·legi religiós Jesús-Maria, situat al barri de Sant Andreu de la ciutat de Barcelona.