dissabte, 1 de setembre de 2007
> 2014, número rodó
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Ara, Carod ha penjat la pastanaga del referèndum d'autodeterminació a l'any 2014. És un acte de relativa prudència. Set anys és un període bíblic, curt o llarg, depèn. 2014, data simbòlica, tres-cents anys després de 1714. En tot cas és un termini més caut que el del lehendakari Ibarretxe, que va prometre la consulta per a la legislatura actual i ara el seu mateix partit se'n desdiu. Ibarretxe anava per feina. Va elaborar el seu pla, que Zapatero i Rajoy, a mitges i ben entesos, van triturar en una inoblidable sessió de les Corts espanyoles. Quedava pendent la promesa del referèndum. Ara els dirigents del PNB diuen que no és el moment oportú. Es pot tornar a presentar, Ibarretxe, després de tot això? Tornem a la pastanaga de Carod. Els ciutadans, i encara menys els que són independentistes, no s'haurien de deixar enlluernar per aquests mirallets. La independència de Catalunya no arribarà pas a través d'un referèndum d'autodeterminació. El procés no l'ha d'iniciar el poble amb una votació sinó a l'inrevés, la votació popular l'ha de culminar, tal com s'ha fet amb els estatuts d'autonomia. El procés l'han iniciar, desenvolupar i dur a terme els polítics electes i, a la fi, el poble n'ha d'aprovar o refusar el resultat. En canvi, les coses es plantegen a l'inrevés. Preguntarem a la gent si vol la independència i després engegarem la màquina o no. Si no hi ha mala intenció, és un abús de bona fe i, si hi ha murrieria, és una enganyifa subtil. El poble no s'ha de pronunciar a les urnes fins al final. Qui ha de posar fil a l'agulla i fer l'embasta i tot han de ser els polítics electes. Però van donant allargues i s'amaguen rere la hipòtesi d'un referèndum que ja s'ha vist que és molt difícil fins i tot de convocar i que si se celebra es pot perdre, tal com ha passat al Quebec, i quedar amb un pam de nas. Si es vol la independència s'ha d'actuar, redactar la constitució corresponent, aprovar-la al Parlament i sotmetre-la al vot popular i no pas entabanar la gent amb il·lusions a mitjà termini que semblen molt democràtiques però que no duen enlloc.
|
)
