dimecres, 29 d'agost de 2007
> Ja sóc aquí
la galeria
JOAN DOMÈNECH MONER.
Dubto que el president Tarradellas pronunciés aquesta frase amb més entusiasme. I és que n'hi ha per a això i per a molt més, després de retornar a casa amb unes 850 milles a l'esquena, en un veler d'època de 33 metres d'eslora total i 6,76 de mànega màxima que anava a uns nou nusos i on l'espai limitat t'obligava a viure una mena de Gran hermano. La ruta comentada en galeries anteriors va haver de variar segons el temps i l'arribada prevista a Lloret també es va haver de suprimir per una avaria a l'àncora. Vam acabar, doncs, al port de Barcelona. No vaig poder cantar allò de «playa, la de Lloret…» però vam corejar sovint el brindis de Marina («a beber, a beber y apurar...») durant la singladura, sobretot després que els italians de Bolsena ens rebessin al port de San Stefano amb dues caixes d'Est Est Est, aquell vi que fa temps va entusiasmar l'enviat d'un cardenal. Els francesos no van voler ser menys, i a Bonifacio ens van acollir amb Moët & Chandon. No tot van ser, doncs, hores i hores de veure aigua. Un viatge magnífic: Gènova, San Stefano, illa La Maddalena, Bonifacio, illa d'Asinara, l'Alguer, Carloforte, Cabrera, Maó... buscant, sempre que es podia, racons idíl·lics per fondejar i banyar, a vegades zones protegides on necessitàvem permís especial. Només un dia de temporal fort i marejada de la majoria. La resta no es pot descriure en aquest curt espai. Em sento un llop de mar. Me n'he adonat, però, massa tard.
|
