He fet cas a Mira Perlov, que em va recomanar reveure Teorema, el film de Pasolini en què Terence Stamp visita una família burgesa i provoca el trasbals dels seus membres. Aquests se senten seduïts per una mena d'àngel transfigurador (ho dic amb la consciència que no hauria de definir-lo, ja que el cineasta no va dir qui o què era aquesta presència per no reduir-ne la força simbòlica) que, un cop marxa tan sobtadament com va arribar, obre una escletxa que els du a la bogeria, als camins incerts de l'art, a la recerca desesperada de cossos o a la renúncia a la possessió d'una fàbrica. Això últim per part del pare, que, despullat del tot, entra cridant en el desert al final del film.

Teorema no pot reduir-se a cap interpretació, però en provoca moltes i no em resisteixo a la temptació de fer-ne una de fàcil: Pasolini destrueix la família burgesa sense salvar els seus membres, massa contaminats. Una altra cosa és la criada, que, un cop transfigurada, retorna al seu poble i, purificant-se amb ortigues, fa miracles: cura els malalts i crea una deu d'aigua amb les seves llàgrimes. Per Pasolini, la humanitat s'ha perdut en el món industrial i només és (o potser era) possible recuperar-ne les traces en aquells que encara viuen al territori del sagrat.

Ara que comença la Mostra de Venècia se m'ha fet present que Laura Betti, la gran amiga de Pasolini, hi va guanyar l'any 1968 un premi per la seva interpretació de la criada de Teorema. Quatre anys abans, quan hi va presentar la meravella de L'evangeli segons sant Mateu, a Pasolini el van rebre a Venècia al crit de «pederasti». El van criminalitzar i bescantar fins més enllà de la seva mort. Fa uns dies, Fanny Ardant ha definit com a heroi Roberto Curzio, el fundador de les Brigades Roges que, amb una altra violència que la pasoliniana, també va voler destruir la burgesia. Hi ha qui ha exigit a Ardant que no vagi a Venècia per presentar-hi un film a concurs. Però aquesta actriu, amb aparença de senyora burgesa, no ha matat ningú.