dimecres, 29 d'agost de 2007
> El dèficit d'infraestructures no s'arregla amb optimisme
El dèficit d'infraestructures que pateix Catalunya és una realitat i en aquest moment el país n'experimenta les conseqüències. Per explicar les causes cal examinar la inversió inclosa en els pressupostos estatals de les darreres dècades i el que és molt més important, el grau d'execució de cada pressupost. I aquesta dinàmica no té color polític, és igual per al PP que per a tots els governs del PSOE. El president de la Generalitat, José Montilla, va voler transmetre ahir a la ciutadania un missatge d'optimisme i va assegurar que s'està invertint més que mai a Catalunya. Però el que des del govern d'Entesa s'ha de tenir molt clar és que el dèficit inversor de l'Estat és real i que les nefastes conseqüències que això provoca en les infraestructures de Catalunya no s'arreglen amb optimisme. Això no és victimisme sinó realisme, el necessari per poder fer un bon diagnòstic que permeti a l'executiu de Montilla prendre les mesures correctes. De fet, malgrat el discurs públic del President, aquest va ser un debat mantingut en la reunió d'ahir de l'executiu. És clar que cal forçar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero a canviar aquesta mesquineria endèmica de l'Estat cap a Catalunya. I que s'ha de fer amb negociació i no només amb retrets. Però llavors tampoc és presentable que s'utilitzi l'estratègia dels retrets per carregar la responsabilitat als governs de CiU. L'atribució de responsabilitats als governs de Pujol no pot ser creïble sinó s'utilitza la mateixa energia per exigir responsabilitats al govern de Zapatero i recordar les de José Maria Aznar i Felipe González. I cal tenir clar que no es tracta de si la inversió és major ara que en altres èpoques, sinó de si la inversió de l'Estat a Catalunya és la necessària. I no es pot oblidar que aquestes necessitats estan previstes en l'Estatut i que Zapatero va incomplir-lo en l'últim pressupost pel que fa al capítol inversor.
|
