«Allà per on el sol ha caigut, la foscor s'apoderarà d'allò que la vista abraça. De sobte, però, el regne de la foscor es rendeix a un cant profund i esfereïdor. El duc, ha iniciat un hivern més el seu període d'aparellament. És a mitjan gener, prop de les més esquerpes roqueres on ens podem adreçar per gaudir d'aquest espectacle únic. Durant tot aquest mes el duc mascle marcarà amb el seu solitari cant el seu territori.» Aquest és un extracte del diari de camp de Jaume Ramot, on anota les incidències de les seves observacions dels ducs. Un animal que es mou entre la llegenda i la mitologia. Malauradament, sovint, aquesta fama li ha anat en contra; per exemple, en certs indrets, la seva presència era indicativa d'un mal presagi o desgràcia, per la qual cosa es mataven. La seva persecució els ha portat al límit de l'extermini. No fa pas gaires anys, es pagava per la seva captura. Avui, però, són altres els problemes que l'amenacen.

El duc ( bubo bubo ), que amb les ales esteses pot fer fins a 1,9 metres i una alçada d'uns 70 centímetres, es troba en una situació delicada, però estable. La seva alimentació, antigament es basava sobretot en conills; actualment, però, el dràstic descens en aquests rosegadors l'ha portat a consumir sobretot eriçons, rates i un ampli ventall d'ocells, entre els quals s'hi inclou la resta de rapinyaires nocturns, que ocupen les rodalies del seu hàbitat natural. L'observació dels ducs posa de manifest certes diferències en l'alimentació entre les poblacions d'interior i de litoral. En aquest darrer grup, les litorals, els ducs aprofiten majoritàriament les migracions d'ocells; mentre que les d'interior sembla que basen més la seva dieta amb mamífers i ocells sedentaris.

La preservació d'aquesta espècie s'ha de fonamentar en la salvaguarda dels seus hàbitats.

Segons el naturalista Jaume Ramot, cal fer especial incidència en mesures correctores a les torres d'alta tensió per evitar la mortaldat, tant per col·lisió amb els cables com pels efectes del corrent elèctric: «Actualment hi ha dissenys de torres elèctriques menys perilloses i que, per exemple, solen instal·lar-se en zones d'alt interès ecològic. Per tant, penso, que és una qüestió de voluntat política tenir-les presents.»

Un altre element que cal tenir en compte per treballar en la seva conservació, i també la d'altres espècies, són les ajudes a la nidificació. En aquest sentit, un sistema eficient és la instal·lació de plataformes artificials de cria en indrets adequats. Per això és important conèixer les preferències d'aquests rapinyaires a l'hora de buscar un lloc per instal·lar-se, com Sterna està fent.

REFLEXIÓ