Els veïns de les Terres de l'Ebre comencen a carregar bateries per si cal tronar a sortir al carrer a fer sentir la seva veu i mostrar el seu rebuig, ara contra el dipòsit de gas que volen instal·lar a l'antic pou petrolier d'Amposta i a la planta de tractament de gas que construirien a un quilòmetre i mig d'Alcanar, al terme municipal de Vinaròs.

Les dimensions del dipòsit tindrien capacitat per emmagatzemar prou gas per abastir tot l'Estat espanyol durant quaranta dies, i la magnitud de la planta –de gairebé 70.000 m²– convertirien el projecte en reserva estratègica del govern espanyol. Sense discutir la necessitat o no de tenir una reserva energètica d'aquestes característiques, sí que cal obrir un debat sobre la idoneïtat d'ubicar un macroprojecte d'aquestes dimensions en una zona que compleix, i amb escreix, la ràtio d'alberg d'infraestructures d'índole similar. El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ja són seu oficial de nuclears, d'indústria química i petroquímica i de generació d'energia a través del vent. No és una qüestió de victimisme sinó que és un problema d'equilibri i planificació. Per això, Alcanar i Vinaròs han de dir «no» a un projecte tramitat mig d'amagat en ple mes d'agost. I han de dir «no» perquè des del Ministeri d'Indústria ni s'han donat explicacions ni justificacions, aprofitant la latència d'un mes d'agost per intentar donar sortida a una inversió milionària sense fer gaire soroll.

Al marge de la veu de la gent de l'Ebre, el govern també ha de prendre un posicionament clar i defensar els interessos d'una zona que intenta fer-se un lloc en el mercat turístic i que ja està prou castigada en l'aspecte mediambiental. En aquest sentit, el conseller Baltasar té la responsabilitat de fer alguna cosa més que escudar-se en la «no catalanitat» d'un projecte que, paradoxes del sistema, rep el vistiplau d'un ministre català.