Al Baix Empordà hi ha dos casos destacats pel que fa al deteriorament dels serveis a les urbanitzacions: el de Mas Pere, a Calonge, i, en menor grau, el del Mas Nou, a Platja d'Aro. Una problemàtica que es va destapar quan, i també en tots dos casos, unes sentències judicials van obligar els ajuntaments a mantenir els serveis públics, cosa que, a la pràctica, i, en molts casos, comporta fer-los gairebé de nou amb obres de reurbanització.

En el cas de Mas Pere, igual com passa a Mas Vilar, també a Calonge, falten els serveis bàsics com ara clavegueram, enllumenat públic i, en molts dels quilòmetres dels carrers que formen la urbanització, no hi ha gairebé voreres, o aquestes estan en molt malt estat, igual que el ferm. Ara fa deu anys una sentència del Tribunal Suprem va resoldre que l'Ajuntament de Calonge s'havia de fer càrrec del manteniment dels serveis públics de la urbanització Mas Pere. L'alt tribunal, de fet, va ratificar una sentència del 1994 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els veïns tenien constituïda, des de l'any 1989, una entitat urbanística de conservació, que, per llei, havia de tenir un període màxim de cinc anys. L'Ajuntament ja té redactat el projecte de reurbanització de Mas Pere i assumirà el 15 per cent del cost de les obres, que pot superar els 16 milions d'euros; la resta anirà a càrrec dels propietaris. La falta d'acord amb l'Ajuntament en un primer moment va provocar reaccions dels veïns de Mas Pere, que van fer diverses mobilitzacions per demanar obres de millora.

La recepció de les urbanitzacions és un tema controvertit, especialment perquè Calonge en té una trentena i l'Ajuntament manté que el pressupost municipal no permet assumir-les totes de cop. La urbanització Mas Pere, que data de principis de la dècada dels 70, està destinada sobretot a segones residències i consta d'unes 700 parcel·les. El mateix passa al Mas Nou de Platja d'Aro, on l'Ajuntament ja està treballant per complir la sentència, aquesta, però, del TSJC .