El 2007 ha estat declarat oficialment a l'Estat Any de la Ciència. L'objectiu és promoure activitats de divulgació de la ciència i la tecnologia en diferents àmbits i sectors de la societat. Hi participen i hi col·laboren totes les administracions, institucions acadèmiques i científiques, societats, centres de recerca, universitats, empreses... El govern socialista de Rodríguez Zapatero es va comprometre a potenciar la recerca i el desenvolupament tecnològic mitjançant l'increment anual d'un 25% en el pressupost destinat a R+D+i, millorar la gestió i establir nous instruments que situïn la política científica entre les prioritats de l'acció política. En els darrers tres anys aquest objectiu s'ha complert amb escreix, el pressupost de R+D+i s'ha duplicat, s'estan millorant les estructures d'avaluació i gestió dels recursos per fer-les més flexibles, eficaces i adaptades a les necessitats de cada moment i circumstància, com ara la creació d'agències, els nous programes d'Ingenio 2010 per fomentar la producció científica d'alt nivell, la internacionalització, la incorporació i estabilització de científics i la millora de les infraestructures i equipaments. També l'Encyt –Estrategia Nacional de Ciencia y Tecnología– fruit de l'acord de la Conferència de Presidents Autonòmics del gener de 2007 ha permès, per primer cop, establir una política integral de ciència, tecnologia i innovació per al període 2008-2015, amb un nou pla estatal, basada en la col·laboració entre l'administració de l'Estat i les comunitats autònomes.

Entre juny i juliol he tingut l'ocasió de conèixer dues experiències significatives de la ciència estatal. Una visita a la Reserva Biològica de Doñana em va permetre conèixer de primera mà treballs de recerca en temes tan importants i de tanta actualitat i interès social com és el canvi climàtic i la grip aviària. El prestigi i l'activitat de Doñana té una clara repercussió internacional, és una de les 24 ICTS (instal·lacions científiques i tecnològiques singulars) considerades úniques, tant pel disseny i la construcció com per l'ús i les aplicacions, que presten serveis a la comunitat científica nacional i internacional i són eines essencials per al desenvolupament de la ciència i la tecnologia competitiva i de qualitat. A Catalunya són considerades ICTS el Centre de Computació i Comunicacions de Catalunya (Cesca), el Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear del Parc Científic de Barcelona, la Sala Blanca del Centre Nacional de Microelectrónica, el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), i en previsió d'incorporar-s'hi el sincrotró Alba i la Plataforma Mouse Clínics.

El 13 de juliol vaig assistir a l'acte de «primera llum» del gran telescopi de Canàries, també ICTS, el telescopi més gran i avançat del món quan entri en ple funcionament. Amb un cost de 130 milions d'euros, ha estat promogut per l'Institut Astrofísic de Canàries i finançat pel govern de l'Estat i el govern de Canàries, amb participacions internacionals com ara les de la Universitat de Florida i l'Institut d'Astronomia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.

Tant a Doñana com a La Palma vam compartir comentaris i experiències amb científics d'arreu del món. I també vam descobrir connexions catalanes. Evidentment a Doñana consideren un més dels seus el biòleg empordanès Jordi Sargatal, el «rei dels ocells». Però també vam escoltar una magnífica ponència d'un jove biòleg d'origen olotí, Jordi Bescompte, investigador del CSIC, membre d'un dels millors grups de recerca en canvi climàtic a escala mundial. En el viatge a La Palma vam coincidir amb un físic, fill de Llançà, de cognom Isern, professor de recerca del CSIC, especialista en temes de l'espai. Curiós i normal. La ciència ens és molt més propera del que sembla. Per l'ús que en fem, sovint sense ser-ne gaire conscients, per la proximitat de la gent que s'hi dedica, per la necessitat i dependència que en tenim.

A mitjan setembre serà una realitat el gran projecte gironí de recerca. S'inaugurarà el Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Fa anys que les institucions, administracions, organitzacions empresarials i molt especialment la Universitat de Girona, treballen i lluiten per fer realitat aquest parc. El govern estatal hi ha invertit en els darrers anys prop de 30 milions d'euros. Des de terres gironines també es fan aportacions al desenvolupament científic i tecnològic, i més que n'haurem de fer.

Diu Claude Allègre, exministre francès d'Educació, Recerca i Tecnologia, que la qualitat de la recerca és determinant per a un país, tant per qüestions econòmiques com per l'estratègia de preparació per al futur que possibilita. La ciència dirigeix el món i la seva economia. El transforma cada cop més de pressa. Però expressa també Allègre els seus temors respecte a un sentiment creixent de por davant la ciència, l'augment de la irracionalitat, l'imperi de la immediatesa i la reacció instantània a pulsions populars sovint fonamentades en plantejaments pseudocientífics. Reivindica l'anàlisi moderada, la reflexió a llarg termini, il·luminar el futur més enllà de la gestió diària tant en la presa de decisions polítiques com en els mitjans de comunicació. Segurament no ho podem preveure tot però res és completament imprevisible. Que la ciència ens acompanyi.