| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimarts, 21 d'agost de 2007 > «Els defensors del català han fet més mal a la Catalunya del Nord que els francesos»
Jordi Pere Cerdà prepara les seves memòries, en què explica «per primer cop» la seva implicació amb la ResistènciaVALÈRIA GAILLARD. Barcelona Antoni Cayrol (Sallagosa, 1920), més conegut pel pseudònim de Jordi Pere Cerdà, està preparant les seves memòries, que difereixen de la seva «autobiografia literària», Cant alt (1988), en què explica per primera vegada la seva implicació amb la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, al costat de refugiats catalans. D'altra banda, també traça la relació que ha mantingut la intel·lectualitat rossellonesa amb el català al llarg dels segles. «Els exiliats revolucionaris que es pensaven defensar la llengua a la Catalunya del Nord han fet més mal que els francesos», explica l'escriptor, per qui el tema requereix «més diplomàcia i tacte». Amb 87 anys, l'autor de Passos estrets per terres altes critica la falta d'atenció de què són objecte els literats del Rosselló.
Les memòries de Jordi Pere Cerdà és un projecte de gran abast. «Fa molts anys que les tinc enllestides, però hi he anat afegint pàgines segons els esdeveniments. Recentment n'he afegit dos arran de la traducció al francès de Passos estrets per terres altes, que s'ha traduït al francès i s'ha publicat amb les Edicions Cénomane.» El 1988 ja va publicar un text memorialístic Cant alt, autobiografia literària (Curial Edicions Catalanes), però, segons l'autor, el to de les seves memòries difereix molt d'aquest volum: «L'he tornat a llegir fa poc i és curiós com veus que els moments són múltiples i a vegades no ho diem tot. Les memòries són escrites en altres circumstàncies.» A diferència de Cant alt, les memòries recullen «per primer cop» les seva experiència a la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, al costat de refugiats catalans de la Guerra Civil: «A Barcelona molta gent no s'adona del que van viure a la Catalunya del Nord els refugiats», explica. Va ser durant aquest període que va conèixer la seva dona. El Premi Nacional de Cultura de Literatura el 1999 subratlla que en les seves memòries només parla de la seva vida personal: «No sóc historiador.» Un altre de les qüestions que tracta de manera extensa és la relació de la intel·lectualitat rossellonesa amb el català: «La defensa de la llengua no ha estat igual al segle XX que al XIX o al XVII. Això no s'ha tractat mai. S'ha parlat de casos específics, però una visió general no s'ha donat mai.» Segons el literat de Sallagosa, la «desaparició» de la llengua a la Catalunya Nord és el resultat de l'actitud de les classes riques: «En el cas nord-català, els rics es van posar del bàndol de qui governa, és a dir, de França. A Catalunya, en canvi, les classes poderoses eren industrials i tenien més influència en el poder.» Els cinquanta anys de televisió francesa també han contribuït, segons l'autor, a «aflaquir» el rossellonès: «La defensa del català engegada per la intel·lectualitat fa trenta anys és poca, ja que la gent de carrer no fa l'esforç de parlar-lo.» Amb 87 anys, l'escriptor recorda com va començar a escriure prosa a final dels anys 60. Abans conreava bàsicament la poesia: «Les coses han canviat molt lentament i no vaig poder fer una acció eficaç fins que no vaig venir a Perpinyà des de Sallagosa.» A Sallagosa justament és on l'escola Bressola té un dels seus centres. Què pensa Jordi Pere Cerdà de la situació actual del català?: «És cert que els exiliats revolucionaris que es van instal·lar al Rosselló han ajudat a mantenir viva la presència de la llengua, però no sé si la seva activitat ha estat més perniciosa que positiva. Es pensaven defensar el català, però han fet més mal que els francesos. Amb la seva reivindicació, inspirada sentimentalment en la seva infància, han espantat més que una altra cosa. La defensa del català demana més diplomàcia i tacte.» Les memòries de Jordi Pere Cerdà s'havien de publicar en una editorial barcelonina, però «encara no té cap resposta»: «Catalunya viu sota l'ambient barceloní i tots els autors que som de fora és com si no existíssim». Cerdà, considerat una de les plomes més rellevants de les lletres rosselloneses –i que de ben segur no viatjarà a la Fira del Llibre de Frankfurt–, valora el reconeixement que li van fer des d'Òmnium Cultural el 1995, quan li van concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el primer nord-català a rebre'l: «Abans mai m'havien fet cap atenció.» |
)
|
NARRATIVA Contalles de Cerdanya Tramontane, 1959. Chiendent, 1984. Trabucaire, 2001. Columna, 1998. Tramontane, 1952. Moll 1956. Barcino, 1980. |
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>Un home de la terra |
 | |||
|