| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 12 de febrer de 2026


diumenge, 19 d'agost de 2007
>

«Molta gent pot arribar a final de mes gràcies als establiments xinesos»

El president de la patronal xinesa de Catalunya subratlla la importància dels productes de la Xina

V. DE PAZ ACN. Barcelona
El president de la Unió d'Associacions Xineses de Catalunya, Chueng Lam, afirma que els productes de baixa qualitat i barats que venen les empreses xineses a Catalunya permeten «cobrir una part important de les necessitats de la societat» i que, gràcies a ells, «molta gent arriba a final de mes». Lam desmenteix que els xinesos estiguin fent competència deslleial i afirma que «qui guanya massa amb els productes que vénen de fora són els altres». Hi afegeix també que els empresaris autòctons i el govern espanyol no tenen en compte les necessitats de les persones més pobres, que no poden pagar 100 euros per unes sabates de qualitat.


+ Chueng Lam, president de la patronal catalana d'empreses xineses. Foto: ACN

Chueng Lam ha explicat en una entrevista que un producte fabricat a la Xina que costa tres euros, a Catalunya n'hauria de valdre uns 12 perquè el transport i els marges habituals que se li carreguen representen multiplicar aproximadament per quatre el preu inicial. No obstant això, en realitat en cobren 50 o 60. Lam argumenta que per un empresari europeu és impensable un preu tan reduït mentre hi hagi algú disposat a pagar-ne més. «L'empresari posa el marge que paga el consumidor i, si hi ha algú que paga, el preu sempre és el correcte», segons el president de l'associació xinesa.

La Unió d'Associacions Xineses a Catalunya té 4.000 empreses associades, 2.500 a Barcelona i 1.500 repartides més o menys a parts iguals entre Tarragona, Lleida i Girona. Un dels objectius principals d'aquesta associació és advertir als compatriotes xinesos que comencen la seva aventura empresarial del que es pot fer i del que no segons la legalitat catalana, espanyola i europea. Però tot i això, «no els controla», de manera que si després actuen de manera incorrecta, la patronal no hi pot fer res. Quan una comunitat va a un país a guanyar-se la vida, «sempre hi ha gent més legal o menys». És aquí on ha d'intervenir, a judici de Lam, la Generalitat o l'autoritat competent per solucionar el problema. Pel president de la patronal xinesa, tot això és el que fa que s'enfrontin els empresaris d'un i altre sistema i afegeix que, per justificar que les empreses xineses perden diners perquè venen a preus baixos, es diu que «estan netejant diners o que són màfies», cosa que, segons Lam, és falsa. Una de les altres accions de la patronal xinesa que, «de moment encara està sobre la taula», és donar cursos de català als empresaris que ja estiguin ben situats i que puguin dedicar temps a la formació, de manera que se'ls faciliti l'adaptació al territori. De moment, cobreixen aquesta manca de coneixement del català els fills i les dones dels empresaris, que són els que a les botigues treballen de cara al públic i que l'aprenen ràpidament.

Des de fa uns mesos, la Unió d'Associacions Xineses de Catalunya ha entrat a formar part de la secció de comerç de Pimec. Per aquesta patronal catalana, una organització empresarial «ha de representar tothom» i, per Lam, cal integrar-se a la societat de totes les maneres possibles i una d'elles és el sector empresarial. En aquest nou món patronal del futur, Lam preveu empreses mixtes entre xinesos i catalans. Una altra raó per la qual aquesta patronal s'ha integrat a Pimec és per lluitar contra la competència que vindrà aviat, segons Lam, de les grans multinacionals xineses, les quals estan començant a sortir del país i seran futures competidores tant de les empreses catalanes com de les petites botigues xineses.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>De treballadors a empresaris

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.