El mateix dia en què he llegit que la pròxima edició de la Mostra de Venècia inclourà un Lleó queer per recompensar un dels films de temàtica homosexual projectats en les diverses seccions, m'ha arribat un correu del festival de cinema de Sant Sebastià que anuncia que TVE ha creat el premi Otra mirada, destinat a reconèixer una proposta que tracti temes pròxims al món femení (sic). És així que, a banda del meu interès per films que abordin l'homosexualitat o el món femení, m'he tornat a plantejar si iniciatives d'aquesta mena contribueixen a posar remei a la discriminació (en aquest cas, a nivell de gènere i d'opció sexual) o si condemnen determinades propostes a una etiqueta que, si no és que les aïlla i fins margina, només les fa valorables per la seva temàtica. En fi, ho considero un dilema irresoluble o una matèria d'un debat interminable. En tot cas, a banda del possible interès social de certes pel·lícules, sobretot crec en la dimensió estètica del cinema. Ja que és un festival que se celebrarà a Venècia, on, a la manera del de Berlín, s'ha instaurat un premi per als films homosexuals, apuntaré que una pel·lícula com Mort a Venècia no seria només memorable pel fet que el protagonista sent una atracció per un adolescent que apunta amb el dit cap a l'horitzó. Si és digna de memòria no és només perquè Aschenbach mira Tadzio, sinó per la seva bellesa i per la complexitat amb la qual Visconti hi va abordar el misteri de la creació artística, la pulsió eròtica i alhora de mort.

Altrament, la nota amb la qual TVE ha anunciat el premi Otra mirada mereix ser reproduïda, ni que sigui parcialment, i comentada. Diu aquesta nota que, a més de fomentar la igualtat entre les persones, TVE vol donar suport a la creació artística i afavorir el coneixement de les obres cinematogràfiques i audiovisuals que puguin ser objecte d'interès. Com és, doncs, que bona part de les pel·lícules que programa no tenen present el cinema més interessant que actualment es fa arreu del món?