Tinc un problema, i els demano ajut: hi ha paraules estrangeres que no tenen traducció. Algunes perquè mai les hem necessitat com ara poderío, cebollazo o grandeur, unes altres perquè defineixen actituds i emocions que desconeixíem o no teníem prou arrelades com ara feeling, saudade o morriña, i la majoria perquè defineixen conceptes aliens a la nostra manera de viure, de fer o d'actuar, si més no fins ara, com ara groupie, pelotazo, jazzman, palo, cantaor o zombie.Però, així com a les paraules alienes els costa trobar en català aquella que les identifiqui i defineixi correctament, no succeeix el mateix amb les actituds.
No ho sé vostès, però jo visc envoltat de zombies. Persones que no són ací ni enllà, i que estan en dos llocs alhora. Físicament estan aquí, però tenen l'esperit en un altre món. El cos el tenen entre nosaltres però l'esperit viatja per un lloc que alguns han identificat i definit com el ciberespai. Normalment se'ls veu deambulant amb la mirada perduda, caminant sense cap sentit de l'orientació, sense escoltar, mig sords, amb la mirada entelada i endollats a telèfons mòbils, ordinadors portàtils, ipods, GPS, cables, pinganillos, auriculars i estris de noms i funcions incomprensibles. No intentin rescatar-los ni recuperar-los del seu món; tampoc provin de despertar-los del lloc en què viuen. Primer perquè ells no li ho agrairan mai, i després perquè a més a més s'hauran fet un enemic furibund per a tota la vida. Creguin-me, no paga la pena. Deixi'ls com estan.
El que ens hauria de preocupar a les persones decents, i per això els demano ajut, no és que una part de la població visqui aliena al món i al seu entorn, sinó que el català encara no tingui ni hagi trobat una paraula adient per identificar aquesta nova varietat d'homínid. Si algú em pot ajudar, li estaria molt agraït.
