dimecres, 15 d'agost de 2007 > Com en «Jorge»
la galeria
JOAN DOMÈNECH MONER.
Si tot ha anat bé i s'ha complert el que explicava en la meva darrera col·laboració en aquestes pàgines, el dia quinze d'agost avui, al matí, arribaré, amb tota la tripulació del veler Far Barcelona, a les envistes de Lloret i en un bot de reduïdes dimensions el vaixell no pot amorrar a la platja serem traslladats triomfalment a terra. Com a bon patriota local, en trepitjar la sorra i abans d'abraçar la dona que no m'esperarà amb cap criatura nova als braços, cosa freqüent en el món dels mariners d'abans hauria de cantar a ple pulmó l'ària famosa de l'òpera Marina, de Francesc Camprodon i Emilio Arrieta, que el capità «Jorge» dedicava als seus i diu: «Costa, la de levante, playa, la de Lloret!» No sé si ho faré. La veritat és que tindré tantes ganes de trepitjar terra ferma, que sóc capaç d'això i més. En cas que la cosa m'hagi resultat insuportable en el primer tram, no tindré aquest moment de glòria i la solució haurà estat baixar a l'Alguer i agafar un avió de Ryanair, si pot ser dels que no perden rodes. Aquí resta, evidentment, la intriga. Què hauré hagut de fer? Comprendrà el lector que, com que deixo escrita la col·laboració abans de marxar, no puc aclarir el resultat final fins a la propera Galeria i, per tant, els amics que em segueixen hauran d'esperar una quinzena més per veure com respiro. Si he tornat, titularé l'article «Ja sóc aquí». Si no he tornat, haureu de buscar el meu nom en una altra secció que l'empresa d'El Punt no paga, sinó que cobra.
|