L'espasa de Dàmocles fa un any i mig que passeja per sobre de la Sala Beckett: Núñez y Navarro ha comprat l'edifici on està allotjada i li exigeix que marxi. El director de la Becket, Toni Casares, llegeix aquesta pressió d'una manera positiva i proposa refundar la sala potenciant l'Obrador (un espai en què els dramaturgs contemporanis es reciclen) i convertint-la en la referència de la dramatúrgia catalana més enllà dels Pirineus.

S'ha planejat la possibilitat que el TNC els absorbís. Fort ho descarta. «La Beckett ha de ser la Beckett; no pot ser un apèndix nostre.» La conclusió és de Sergi Belbel («jo intento no fer d'artista», diu Fort), el director que decideix l'estratègia artística, una vegada que el Departament de Cultura els fes aquesta proposta. El TNC va donar l'opció «com a solució transitòria» perquè si s'institucionalitzés la Beckett perdria «la capacitat de reacció actual si adquirís el nostre funcionament, que és forçosament més carregós». Tot i això, és evident que el TNC pretén mantenir oberts i forts els ponts amb tothom i, especialment, amb els creadors.