dilluns, 13 d'agost de 2007
> Xirinacs, una vida exemplar de fidelitat i compromís amb el país
Amb la mort de Lluís Maria Xirinacs els Països Catalans perden un referent no només en la reivindicació, sinó també en la lluita activa, pels drets nacionals. Ha estat un referent per molts motius, però sobretot perquè va prestar la seva vida, sencera, a construir una imatge de resistència col·lectiva des de la seva aportació personal, o el que és el mateix, des d'una actitud ètica i moral, fonamentada en el pacifisme, però d'una fermesa impressionant. Per Xirinacs, la coherència i el compromís nacional eren conceptes que anaven plegats, eren indestriables. La seva estampa davant la presó Model durant dos anys per reclamar la llibertat dels presos polítics al final del franquisme i les porres de la policia espanyola colpejant-lo a terra són imatges d'una resistència tossuda contra la dictadura. Xirinacs pensava que contra les injustícies calia ser tossut. Però la seva lluita no va acabar aquí, encara que a molta gent li resulti incòmode acceptar-ho. Xirinacs va continuar lluitant, sempre dret, com s'estava en el seu pas pel Senat per protestar per una transició que no garantia les llibertats del seu poble. I ja amb més de 70 anys encara va protagonitzar una plantada davant el Palau de la Generalitat en defensa de l'autodeterminació i va ser detingut i empresonat per un parlament al Fossar de les Moreres en què equiparava els militants d'ETA amb els defensors de Catalunya del 1714. Tot i que la classe política va lloar ahir la figura de Xirinacs, el seu comiat no amaga la decepció que sentia l'exsenador, en què parla de «la covardia dels nostres líders, massificadors del poble». Una crítica mai assumida i atribuïda a un personatge que no es va saber adaptar als nous temps, quan en realitat Xirinacs el que no va voler és adaptar-se. Que el rebuig a la claudicació sigui considerat una raresa hauria de ser tot un motiu de reflexió col·lectiva a casa nostra.
|
