Parlar de la saturació del model de sol i platja, de l' especialització, de la desestacionalització, de la qualitat i d'una pila de conceptes més aplicats al turisme, com es diu ara, ja ratlla! La realitat que ens ha de preocupar és la de conèixer el nostre client i donar-li el que busca, tenir la capacitat de posar-nos al seu lloc i no escatimar recursos per fer del nostre visitant el nostre client. És clar que aquesta afirmació, per poc interès que posis en el teu negoci, també ratlla! És clar que el turista evoluciona i que busca nous productes amb un clar valor afegit (un altre concepte reiteratiu!), ja no és aquell turista homogeni, previsible i inexpert que tanta glòria va donar a destinacions com la nostra, sinó més aviat al contrari. Ens trobem amb un client heterogeni, individual, espontani i expert, molt més centrat a aconseguir una bona relació qualitat-preu.Podríem dir que les principals prioritats són rebre un tracte amable, una eficàcia en la resolució de problemes i l'absència d'errors en el sentit de veure cobertes les seves expectatives despertades per una oferta concreta. Fets com la competència professional de l'empleat demostrada en el coneixement d' idiomes o la rapidesa en el check-in són imprescindibles per satisfer aquest nou client.
El client ideal que tots perseguim, presumiblement, és d'un nivell cultural mitjà-alt, que valora la tranquil·litat, la natura i el bon servei, i tenint com tenim un gran atractiu gastronòmic per al turista estranger, aquest darrer és un aspecte prioritari. Indubtablement estem creixent en infraestructures i en establiments però potser ens caldrà aplicar-nos més en la qualitat dels detalls. Si estem d'acord que aquest és el turista ideal com sembla que les enquestes i estudis així ho ratifiquen, tenim la capacitat de ser objectius i valorar si tenim el producte que aquest turista reclama?.
