Les jornades internacionals celebrades a la capital històrica de Còrsega, Corti, van ser l'escenari en què, ahir, delegacions polítiques provinents d'un important nombre de nacions sense estat d'arreu d'Europa van subscriure un document amb què es vol plantejar, a la Unió Europea, la necessitat que les seves institucions reconeguin i respectin el dret a decidir dels diversos pobles que, com el català, existeixen en el marc de la UE, però sense una estructura estatal que els representi.

Esquerra Republicana va estar present a la trobada internacional organitzada per l'independentisme cors com a representació catalana, juntament amb les seves joventuts, encapçalades pel portaveu nacional de les JERC, Pere Aragonès, i ha estat una de les principals forces polítiques impulsores del document que es va començar a gestar en una reunió prèvia feta a la localitat de Santa Maria Àcuas, de Sardenya, el 28 i 29 de juliol, sota el paraigua del partit Independèntzia Repùbrica de Sardigna (IRS).

El document va ser ratificat ahir a Còrsega per les delegacions internacionals presents que provenien dels Països Catalans, el País Basc, Còrsega, Sardenya, Escòcia, Bretanya, Sicília i, fins i tot, de la Polinèsia, actualment sota domini de l'Estat francès. En el pròxim període de sessions serà adreçat al Parlament europeu per a la seva consideració.

ELS TRES PUNTS BÀSICS
El document sorgit de la trobada de Corti consta de tres punts fonamentals en la demanda a les institucions europees: en primer lloc, que es reconegui i respecti el dret a decidir de les nacions històriques sense estat que pertanyen a la UE. En segon lloc, que es defineixi i es reguli el procés democràtic amb què les nacions sense estat de la UE puguin accedir a la condició de nacions independents. En tercer lloc, que s'accepti la incorporació immediata a les institucions comunitàries dels nous estats que es puguin constituir a la UE, segons el procés d'ampliació intern que la mateixa Unió Europea pugui establir.