Fa dues setmanes, com tots sabem, hi va haver una gran apagada a la ciutat de Barcelona. Milers de ciutadans es van quedar uns dies sense llum, mentre es preguntaven i es pregunten, com és possible que això passi a la moderna i cosmopolita Ciutat Comtal. Una de les explicacions que ha sorgit amb força ha estat la manca d'inversions de les empreses elèctriques a tota la xarxa de Catalunya. Aquesta hipòtesi, culpa aquesta manca d'inversions no tan sols de l'apagada, sinó del retard en el restabliment del subministrament. La xarxa elèctrica de Catalunya és una xarxa obsoleta, antiga i sense alternatives per evitar casos com el de fa dues setmanes. Es basa en un model centralitzat. Aquest model es caracteritza per l'existència de grans centrals elèctriques allunyades dels nuclis urbans, que generen energia elèctrica que cal transportar a través de línies de molt alta tensió (MAT).

Que el model centralitzat és un model obsolet, ja es va posar de relleu al novembre passat quan a Alemanya es va desconnectar una línia que passava sota un riu. L'eliminació d'aquest tram de línia va provocar una gran apagada que va afectar onze països europeus. Els defensors de la MAT, però, segueixen esgrimint l'argument que la interconnexió amb l'Estat francès serviria per dotar de fiabilitat i seguretat la xarxa. Un argument que desmenteix el cas alemany. Però a diferència del cas alemany, en aquest nostre país, ningú dimiteix, ningú explica res i tothom es va passant les culpes els uns als altres. El cas català és especialment preocupant. A nivell empresarial hi ha dues empreses, REE i Fecsa-Endesa, que exerceixen un monopoli absolut sobre el transport, subministrament i producció de l'energia. Així mateix, tant els governs espanyols com els catalans, s'han mostrat incapaços d'exigir inversions i controlar l'acció d'aquestes empreses. Cal tenir en compte tres qüestions que en qualsevol altre país serien un escàndol. Per una banda, el responsable polític de les polítiques energètiques a l'Estat espanyol és Joan Clos, exalcalde de Barcelona. El president de la Generalitat és José Montilla exresponsable d'energia al govern espanyol i la persona que va nomenar l'actual president de REE. Finalment, el secretari general d'energia de la Generalitat és Agustí Maure, exnúmero dos de REE. Ens volen fer creure que ningú sabia res de la manca d'inversions? Ens volen fer creure que ningú preveia aquesta apagada? Per què ara han posat el crit al cel i ningú abans havia dit res?

Des de la Plataforma No a la MAT fa temps que veiem que aquest no és el camí que hem de seguir. És per això que reclamem una revisió a fons del model de subministrament i producció de l'energia al nostre país. Un model que ha de passar a ser descentralitzat, basat en la implantació de la generació distribuïda. Petites centrals, molt interconnectades entre si, que formen un intens mallat i que poden substituir-se davant casos d'errades en alguna d'elles. Aquest model té uns avantatges clars: possibilita una ràpida implantació de les fonts d'energia renovables, millora l'eficiència, augmenta la seguretat i fiabilitat de la xarxa, crea un mercat basat en la competència real, amb tarifes que reflecteixin més el cost real de l'energia i trenca els monopolis, crea més llocs de treball, etc.

El model que nosaltres propugnem no és una utopia. És un model provat amb èxit en altres llocs de la UE. No obstant això, amb una Catalunya que aspira a ser capdavantera a nivell europeu, el seu pla d'energia ni esmenta aquesta alternativa. Cal una aposta clara i enèrgica per a les energies renovables, més enllà d'eslògans i discursos de partit. Cal també un consum responsable. És hora de decidir quin model energètic volem, entre tots, per al nostre país. Malgrat la nul·la voluntat de debat que hi ha hagut per part del govern i de les empreses energètiques, la pressió ciutadana cada cop més important l'ha feta obrir. El govern i les empreses elèctriques no poden negar-se a explicar clarament per què es necessita la MAT, ni a escoltar les alternatives serioses que col·lectius com el nostre propugna.