Blanc o negre no va ser, com el seu predecessor, Tres pics i repicó, un programa excessivament popular que la gent continuï recordant vint anys després. Però tot i ser un concurs més dels inicis de TV3, la imatge d'unes bessones, les germanes Bossy, i el nom de Salvador Alsius, el presentador, són de les poques referències que s'hi associen. «Encara ara, quan anem juntes pel carrer, la gent ens recorda», m'explica la Sandra. «És maco i em sorprèn.» La Sandra, que resideix a Gavà, manté una veu dolça, modulada pels anys d'escoles de cant i d'interpretació, i durant la conversa recorre sovint a expressions angleses per explicar-se, herència de quinze anys vivint a Londres. Només hi ha una meitat, posem-hi el blanc, perquè el negre, la Maria, és de vacances amb la família a França.

Les vides de les dues germanes Bossy podrien ser perfectament una. La unió dels bessons és, en aquest cas, literal ja que han dut a terme dues vides paral·leles. No van arribar a la tele a través d'un càsting, tal com l'entenem. Havien gravat un vídeo per a l'empresa Focus, que el va fer arribar a Salvador Alsius, perquè en aquell moment buscava bessons per a un nou programa. La Sandra i la Maria havien de representar la dicotomia entre el blanc i el negre. De petites havien fet ballet clàssic, «una afició de la mare», i en aquella època feien claqué. El pare, dentista de professió, toca el piano. Per tant, hi havia tradició artística en la família.

La Sandra recorda la fama immediata d'una manera molt gratificant, sobretot amb la mainada: «La imatge que projectàvem connectava amb els nens», i m'explica el caos que suposava viatjar les dues germanes en transport públic en horari postescolar. Arran de la popularitat que els va dur la tele, Focus els va organitzar uns bolos d'estiu. Després d'una breu etapa amb la companyia de ballet clàssic de David Campos, i amb 22 anys, la Sandra i la Maria van decidir traslladar-se a Londres. «Sempre ens havien agradat els musicals i en aquell moment a Barcelona no hi havia escoles com ara.» La tele va ser l'empenta que les va fer decidir per les malles i no per implantar ortodòncies.

La Sandra i la Maria es van fer adultes a Londres, on van viure del 1989 al 2003. West Side Story o Moby Dick són alguns dels musicals en què van participar fent petits papers. «Hi ha molta competència, i per als rols protagonistes s'exigeix un anglès perfectíssim.» Al teatre, les Bossy també van trobar l'amor. La Maria va conèixer el seu marit, Tim, quan ella perfeccionava el seu claqué i ell assistia a classes com a hobby. Tenen tres fills: la Beth, de 7 anys; l'Òscar, de 5, i en Miquel, de 3. La història d'amor de la Sandra té un punt de cinematogràfic: al cinema Odeon de Leicester Square, abans de projectar El rei Lleó, organitzaven un espectacle de cinc minuts amb personatges de la Disney i la Sandra era la Sireneta. Caracteritzada com a tal, havia de «nedar pels aires» subjectada mentre, entre bastidors , un tècnic, en Richard, el seu futur marit, era qui l'havia de copsar al vol. «Sempre dic que em va pescar», conclou l'anècdota, orgullosa. La Sandra té un fill, en Luck, de 7 anys. Precisament van ser els fills el motiu pel qual van tornar a Catalunya ara fa quatre anys. Les dues tenien experiència en l'ensenyament anglès i no els agradava la rigidesa del sistema britànic. «No hi ha espontaneïtat i volíem una educació més humana.»

En la quarantena, continuen formant-se en disciplines molt diverses i justament ara, 20 anys després del seu debut televisiu, i amb els fills més grans, es plantegen «tornar a fer coses». De fet, a Londres, van fer un espectacle propi amb gira inclosa. «Per la festa major, cantarem a capella. És un inici», diu la Sandra.