dijous, 2 d'agost de 2007
> Recordant «monsieur» Arnaud
ombres d'agost
IMMA MERINO.
|
L'estiu mata i, a més, sé que tendeixo a les necrològiques, però, entre la grandesa de Bergman i la d'Antonioni, ha quedat un espai tan petit per la mort de Michel Serrault que no vull reprimir-me el desig d'escriure sobre aquest còmic francès al qual sobretot recordo per un paper que no cau en el dramatisme, però que el voreja: el monsieur Arnaud que, a la vellesa, troba una noia (Nelly: Emmanuelle Béart)que podria haver estat la dona de la seva vida si no fos que la diferència d'edat és massa gran. No han coincidit en el temps per convertir el seu enamorament en una experiència feliç. Però també és cert que, vivint Nelly una crisi radical amb la seva parella i patint Arnaud l'abandonament de la seva dona i dels seus fills, s'han sentit menys sols mentre ella mecanografiava les memòries d'ell, un magistrat retirat. Claude Sautet, director de Nelly et monsieur Arnaud, ni és Bergman ni és Antonioni. Ni tan sols és un director pel qual tingui una estima especial. Però conservo d'aquesta pel·lícula, íntima i discreta, un record delicat. Recordo, doncs, Michael Serrault com a monsieur Arnaud, tot i que sé que va ser un gran còmic del qual en aquest país només s'ha pogut apreciar una petita part del seu talent amb l'adaptació cinematogràfica, posem per cas significatiu, de La cage aux folles (Vicios pequeños), on és un homosexual que comparteix amb la seva parella la regència d'un cabaret. La pel·lícula parteix d'una obra teatral de Jean Poiret, amb el qual Serrault va formar durant molts anys parella còmica. Tots dos van representar-la a París durant set anys, i Serrault convertia cada funció en una experiència certament única amb les seves improvisacions i interpel·lacions al públic. Ni tan sols ho puc imaginar. Només són coses que sé de Serrault, com també en sé aquesta història: Estudiava de jove al seminari quan, passejant per París, va creuar-se amb una noia que va emocionar-lo. Diuen que va mantenir la seva fe, però que va decidir abandonar el seminari per estimar les dones i fer de còmic.
|
)
