Hi ha elements arboris de Girona que ja disposaven d'alguna mena de protecció. És el cas, per exemple, del parc de la Devesa, del qual estan inventariats tots els plàtans. En boscos com el de la Pabordia o els de Palau s'han posat en marxa plans especials de protecció. Segons explica el regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, hi havia un primer esbós de catàleg que ja té força anys però que contenia pocs arbres. Per això, fa uns mesos se'n va engegar una revisió que ha acabat amb una ampliació que es va aprovar provisionalment per unanimitat en el darrer ple. L'ampliació ha fet que la xifra total d'elements protegits sigui de noranta-sis arbres i sis boscos.

Els motius que fan que un arbre s'inclogui en el catàleg són molt diversos, i n'hi ha que s'hi inclouen per més d'un. Bàsicament es tenen en compte elements com l'edat de l'exemplar, la morfologia, la mida, si és d'una espècie poc comuna o si té un determinat valor paisatgístic.

Sobretot es tracta d'arbres situats a la via pública, però també n'hi ha força que estan en jardins privats. De fet, per tallar un arbre ara ja cal demanar permís a l'Ajuntament, però en el cas dels que estiguin inclosos en el pla de protecció del patrimoni natural, el consistori haurà de donar el vistiplau no només a les tales, sinó també a podes o segues, per exemple. D'aquesta manera, explica Feliu, el que es pretén és assegurar la preservació dels elements vius de la ciutat. Això significa que els tècnics municipals aniran fent un seguiment de cada exemplar, i almenys un cop l'any es farà una inspecció. En aquesta visita es comprovarà, a més, que no s'hagi alterat l'arbre, la seva salut o si cal fer-li algun tipus de poda. Feliu afirma que l'Ajuntament donarà suport als propietaris que tinguin un arbre protegit i que per exemple estigui malalt o hi hagi risc que se'n desprengui alguna part. Pel regidor de Medi Natural, tenir un arbre catalogat a la finca n'incrementa el valor.

Els elements que s'han protegit, bàsicament són espècies autòctones com ara alzines, lledoners, roures, freixes, pins, llorers o til·lers. Però també n'hi ha de foranes, com ara castanyers d'índies, magnòlies, cedres, plàtans o palmeres. En el cas dels boscos s'ha fet una fitxa individualitzada de cada arbre. La intenció és que amb els anys s'incorporin nous elements i que fins i tot es facin itineraris.

ELEMENTS DIVERSOS
Entre els elements que s'han protegit, a més dels típics com la Devesa o els que integren els jardins de la Devesa, hi ha el plàtan del costat del mercat de la plaça del Lleó, els cedres del Puig d'en Roca, un magnífic lledoner situat a la zona de la Creueta, els suros del Mas Abella, un plàtan de la Creu de Palau, els arbres de la part de baix del camí entre Montjuïc i Campdorà, la palmera del carrer Lleida –al barri de Sant Narcís– o els plàtans que hi ha al carrer del Carme. També hi ha els boscos de Palau, el de Taialà o el de la Pabordia, aquests dos últims, amb un pla de gestió propi.