dimecres, 1 d'agost de 2007
> A la recerca de l'alegria de Bergman
ombres d'agost
IMMA MERINO.
|
Començo aquesta nova tanda d'articles del mes d'agost sota la influència ombrívola de la mort d'Ingmar Bergman. Com quan es moren les persones pròximes que estimem, la mort del cineasta m'ha provocat una sèrie de records que, en el seu cas, tenen a veure amb tantes pel·lícules seves que em retornen i a les quals retorno, que mai no se m'acaben perquè sempre em commouen, em regiren i em fan pensar. No amago que mantinc una actitud reverencial cap al cine de Bergman, al qual també he recordat a través d'un documental vist l'any passat al festival de Canes. A l'illa de Faro, amb dos anys menys que els 89 recentment complerts amb els quals ha mort, Bergman hi exhibeix un notable sentit de l'humor, fet que em posa sobre la pista d'una declaració que vaig trobar mentre escrivia (una manera de recordar-lo) un altre article a propòsit de la seva mort. En aquesta declaració, Bergman comentava que havia creat per calmar la seva ansietat i vèncer el seu deteriorament, però també per fer present l'alegria que, amb tot, duia dins seu i a la qual es fa tan poca atenció quan es parla del seu treball. Així és que, des de l'ombra propagada amb la seva mort, he buscat les zones de llum de la seva obra. Per això, entre tantes opcions possibles, he posat el DVD de la seva adaptació de La flauta màgica. I, sota els efectes de la calor, he recordat l'exultant celebració del cos de Harriet Anderson a Un estiu amb Mònica. Per quedar-me, finalment, amb l'alegria de borratxera compartida entre Liv Ullmann i Julie Dufvenius a Saraband, l'última obra mestra del cineasta. Quan enllestia aquesta primera ombra tot buscant l'alegria bergmaniana, m'ha arribat la notícia de la mort de Michelangelo Antonioni. Ha aparegut, doncs, una altra ombra trista mentre em comencen a revenir imatges d'una obra cinematogràfica on em costa encara més trobar-hi alegria, però amb el qual també mantinc una actitud reverencial i d'agraïment per la profunditat amb la qual aborda el malestar existencial. I per la bellesa i misteri que conté.
|
)
