Un procediment judicial no queda tancat fins que no s'executa la sentència. Això, que sembla una obvietat, a la pràctica no ho és tant. Bé sigui perquè ningú n'ha sol·licitat el compliment, o bé perquè el mateix jutge no ho ha encarregat. I les sentències urbanístiques són un dels exemples més clars, poc donades a ser complertes.

L'execució de les sentències està regulada per la llei 29/98, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Quan es declara il·legal una llicència d'obres o un pla urbanístic, de per si comporta l'enderroc de l'edifici irregular per adaptar-se a la normativa. Encara que el jutge no ho digui expressament, el Tribunal Suprem ja ha expressat en alguns casos que l'enderroc és implícit en el pronunciament de la sentència.

A partir d'aquí comencen les estratagemes legals per intentar esquivar la decisió. Sobretot dels ajuntaments, que són els que han donat la llicència i han permès l'obra. La llei disposa que una sentència només es pot deixar sense executar quan existeixi una impossibilitat legal o material. Això, per exemple, és el que ha al·legat l'Ajuntament de Palau-saverdera en el Sun Village, ja que diu que no pot pagar les indemnitzacions.

Altres mètodes per esquivar la sentència poden ser canviar el planejament per adaptar-se a la irregularitat. A Roses, per exemple, el pla especial del port –aprovat per Urbanisme– incorpora la planta de filetejat del peix, construïda il·legalment abans d'aprovar el pla especial. En aquests casos, si el jutge considera que s'està produint una modificació de planejament que legalitza una situació irregular pot declarar l'actuació municipal nul·la de ple dret, perquè l'única intenció és intentar eludir el compliment de la sentència.

Un cop és ferma, la part demandada té dos mesos per complir-la. I aquí és on les decisions judicials cauen en sac foradat. Si no s'executa l'enderroc en el termini, el jutge té 4 mecanismes per fer-lo complir: obligar l'Ajuntament o altres administracions a fer-ho amb els seus propis mitjans, o col·laborant entre elles; fer que s'executi subsidiàriament i passar la factura a l'Ajuntament; comunicar-ho al ministeri fiscal perquè exigeixi la responsabilitat penal; o imposar multes als càrrecs públics o funcionaris que no compleixen la sentència, de 150 euros a 1.502 cada 20 dies. Aquest últim cas és el més habitual i és, per exemple, el que pesa des de fa temps sobre l'alcalde de Sant Julià de Ramis per la nau Boada Industrial. A la pràctica, però, s'ha demostrat que són mètodes poc eficients, que acaben amb les sentències en sac foradat.