diumenge, 29 de juliol de 2007
> Escriure
la columna
MIQUEL BERGA.
Amb l'agost a la cantonada, els inquiets volen donar sentit a les seves vacances. Un bon amic m'anuncia solemnement les seves intencions: «Vull escriure la novel·la de la meva vida!» Bufa! Com que ja n'ha escrit unes quantes dono per fet que no vol dir que n'escriurà una sobre la seva vida, un relat autobiogràfic, sinó que pensa seriosament que aquest estiu escriurà la seva millor novel·la, la millor de la seva vida visqui els anys que visqui. Naturalment, el felicito. Si no s'aspira a fer el cim més val no començar l'escalada. El sentiment d'amistat, però, m'obliga a fer-li diverses consideracions sobre l'art de la novel·la perquè no vull que l'home pateixi més del compte. En altres paraules, procuro, amablement, desanimar-lo. Que si ja se n'han escrit moltes, que si el natural és llegir, que si se'n pot estar que se n'estigui, etc., etc. Ell es mostra impertorbable i decidit. Intento encara punxar-lo amb un pessic d'ironia: «Ja sé que escriure és molt fàcil, que només es tracta de mirar fixament un paper en blanc i deixar que et baixin gotes de sang pel front.» No s'immuta. Està disposat a passar l'agost patint com un ciclista. I, no sé si per animar-me a mi o si per donar-se ànims a ell mateix, em fa saber que ja té moltes idees per a la que serà la seva novel·la definitiva. Això em torna a donar munició per recordar-li una anècdota atribuïda a Mallarmé, el guardià de les paraules de la tribu. Diuen que un dia el pintor Gauguin li va dir que tenia diverses idees per escriure una novel·la i Mallarmé va haver de donar-li la mala notícia: «El problema és que les novel·les no s'escriuen amb idees. S'escriuen amb paraules.» El meu amic diu que ho sap perfectament i que està preparat per al dur treball de passar el mes barallant-se amb les paraules. I encara em fa una última observació: «Durant l'any faig feines per guanyar-me la vida, però l'agost me'l guardo per treballar. Suposo que m'entens. No sé si em portaran a Frankfurt, però jo sóc un escriptor de veritat. Creu-me: serà la millor novel·la de la meva vida!» Per mi, endavant!
|
