dilluns, 23 de juliol de 2007
> Llibertat o menys és més
música
«FESTIVAL POPARB» / HELENA MORÉN.
El cartell de la segona jornada del festival tenia més noms importants del pop independent català, des de tot un Quimi Portet fins a un admirat Joan Miquel Oliver, passant per Abús i Sanjosex. Aquesta concentració de grups de qualitat feia difícil entendre per què, per exemple, uns Love of Lesbian no mereixien l'escenari més gran (i amb més temps d'actuació), del qual van poder gaudir els Standstill, companys generacionals i amb una trajectòria força paral·lela: tots dos amb cinc discs al mercat. El dissabte va començar amb la relaxant punxada de discs a les piscines municipals a càrrec de Txarly Brown Dj i, en substitució de Miqui Puig (absent per motius de salut), un PD Phil Musical que ja havia tancat la matinada de divendres. Els van succeir les actuacions a l'escenari Gorg Nou, un fantàstic paratge natural que va acollir els grups novells Nosticsol –de l'exlíder de Carburos, Jordi Pallarols–, Miss Carussel –nom artístic de Mireia Madroñero– i La Increïble Història de Carles Carolina –pseudònim de Ramon Garriga, de Cabo San Roque–. També a la tarda al jardí de Can Torres es va poder gaudir de les cançons d'un pletòric Agustí Busom (Abús). Abús en estat pop, i no tant rock i sorollós, creix a passos de gegant com a autor de cançons. A l'escenari Can Cassó, Love of Lesbian van fer en poc més de mitja hora un concert intens, una oferta de píndoles bàsiques dels seus dos últims àlbums, Maniobras de escapismo i Cuentos chinos para niños del Japón, a més de dedicar la cançó Mi personulidad a Acebes i Piqué. PrecisamentPiqué també va ser objecte de les dedicatòries de Quimi Portet. Entre cançó i cançó, sobretot del seu últim disc Matem els dimarts i els divendres, Portet va fer bromes contínues i propostes molt ben rebudes pel públic, una de les quals va quallar en la resta de concerts: aplaudiments i ovacions quan s'esmentés «llibertat», xiulada i rebuig general quan es digués la paraula «feixista». L'altra anècdota van ser els regals que li van fer un grup de fans d'Arbúcies (potser així es pensarà dues vegades les lletres que escriu!): un ànec, de nom Genís, i una peixera amb una truita dins. Joan Miquel Oliver va anar fent repertori que té al seu nom, fora dels Antònia Font: el disc Surfistes a càmera lenta, l'Ep on apareixen Hansel i Gretel i Sa núvia morta i algunes cançons de Sa drogueria esperança. D'altra banda, Standstill va desplegar tota l'èpica i la pirotècnia musical del seu últim disc, Vivalaguerra, mentre Sanjosex semblava que jugava a casa, amb molta claca bisbalenca, per defensar sense pressa les cançons de Temps i rellotge. El PopArb ha passat dels 1.200 assistents del 2006 als 1.600 d'enguany. L'organització considera positiu aquest creixement, tot i haver hagut de reforçar l'equip humà en barres i manteniment. Així, una quarta edició resulta necessària i és un nou repte. Llibertat!
|
