diumenge, 22 de juliol de 2007
> Periodistes
la columna
MIQUEL BERGA.
Quan s'apropa l'agost els diaris s'aprimen. Això no és pas degut al fet que al món passin menys coses o que la realitat pateixi un sobtat encongiment. La sospita generalitzada és que això té una relació directa amb el fet que els periodistes fan vacances. El resultat de tenir menys periodistes en actiu provoca la il·lusió de pensar que no passen tantes coses. Al meu entendre aquesta situació és favorable per a totes les parts implicades. Els lectors s'estalvien molta informació innecessària i els periodistes poden exercir plenament la seva vocació més natural, que és el gust per menjar, viure i no fer res. Potser algú em dirà que aquest programa no és pas exclusiu de la classe periodística, però hi ha un je ne sais pas quoi entre la millor gent d'aquest ofici que els fa especialment ben dotats per a les arts del bon viure. Com que la feina els porta a haver d'escriure cada dia sota pressió jo sospito que se'n revengen a la més mínima i no és gens estrany constatar que hi ha un alt percentatge de periodistes entre la gent més ben alimentada, beguda i fumada del país. Fora de les sales de redacció, els periodistes agafen un magnífic aire d'indolència. És possible que aquesta professió tan honorable presenti alguns avantatges que no tenen d'altres. L'error d'un metge pot acabar amb un enterrament; el d'un jutge, amb una execució; en canvi el d'un periodista sol acabar a la portada d'un diari. És natural, doncs, que el periodista tendeixi a pensar que la vida és amable i a relativitzar la importància de la professió que li dóna el pa. L'inacabable Chesterton ho insinuava a la seva manera: «El periodisme consisteix, en gran mesura, a anunciar que Lord Jones s'ha mort a gent que no tenia la més mínima idea que Lord Jones fos viu.» En el fons, el gran servei que fa el periodisme és satisfer la necessitat que té la gent de trencar els ritmes monòtons de la vida diària. Si, després, la notícia no pot rebre el sagrament de la confirmació, mala sort. Amb els periodistes de vacances la vida serà una mica més tranquil·la... I una mica més avorrida.
|
