diumenge, 22 de juliol de 2007
> El marxisme poderós
música
«FESTIVAL POPARB» / HELENA MORÉN ALEGRET.
Albaialeix van estrenar divendres la tercera edició del Poparb amb una proposta encara força verda, però encapçalada per uns joves agosarats que amb les veus, una guitarra, uns teclats i una bateria sembla que volen enderrocar el món. Més tocats i posats van aparèixer el grup liderat per Òscar Abril, Sedcontra avec les Autres. Sedcontra canta en francès les lletres d'Abril, el qual no va deixar de fer autobombo de les seves cançons boniques que «combinen de manera magistral la lleugeresa del pop amb la profunditat filosòfica». Va ser el toc d'humor, que l'any passat havien posat els Teatre de Guerrilla (aquest any, entre el públic), d'uns personatges que es vanten de fer apropiacionisme i barrejar idees d'autors com ara Foucault, Bataille i Klosovski amb músiques de la chanson. Als Sedcontra avec les Autres hi ha com a bateria Carles Carolina, que farà doblet al Poparb, amb l'actuació de la tarda de dissabte. Seguidament el trio Electrocugat van oferir un bon concert amb la compenetració de veus i coreografies de les dues frontwomen, vestides de còctel, amb cançons com ara el 2046 main theme, de la banda sonora del film del director Wong Kar-Wai. Menció a part mereixen Hidrogenesse que presenten el segon disc Animalitos, del qual van interpretar El vestir d'en Pascual –una versió amb què reivindiquen la figura de Guillermina Motta–, Los perezosos i, amb clara influència dels Kraftwerk, Fuig, llop. També van recuperar del primer disc Gimnàstica passiva la cançó No hay nada más triste que lo tuyo, així com una antiga adaptació al català, És odiós quan els amics triomfen, de Morrissey. El duet format per Carlos Ballesteros i Genís Segarra, van demostrar que el seu poder juvenil i eixelebrat no decreix. La comunicació d'artistes amb el públic va ser total amb els veterans Los Carradine, que van oferir un repertori rocker majoritàriament en català, tot i que el recent disc és Sospechoso tren de vida, amb cançons tan impactants com ara Vietnam sentimental. Potser per això van iniciar el concert cantant: «Pop català, pop nacional / però de mires obertes / Arbúcies n'és capital.» Com també van enarborar la bandera del marxisme del moment, el que ve de marxa, la del Poparb. Un altre dels grups de la nit va ser Mendetz, que amb les cançons del seu disc homònim, van convertir l'espai en pista de ball. Can Cassó va tancar amb Dorian, uns nois que no van més enllà de cantar coses simples amb alegria; i, ja per als més tranuites, el grup Mashirito va oferir tant moments psicodèlics com de moviments pertorbadors, fent música amb un conegut joc de videoconsola.
|
