The Blind Boys of Alabama, un grup amb una trajectòria dilatada i impecable, van ser els protagonistes de la ja tradicional nit de gospel del Festival Jardins de Cap Roig. Aquestes nits acostumen a ser força esperades per la capacitat dels oficiants de la cerimònia de connectar amb el públic, superant qualsevol mena de barrera cultural òbvia i fent-lo partícip del fervor i l'entusiasme amb què s'enfilen a l'escenari, que prové d'un potent component religiós. Els membres més veterans de la formació van demostrar que ja fa molts anys que es mouen en aquest món, molt especialment Ben Moore –que ha treballat amb Otis Redding i James Brown, i que substituïa Clarence Fountain, afectat de diabetis–, Jimmy Carter i Bishop Billy Bowers –potentíssima veu–, però aquesta esperada connexió només es va produir en moments puntuals, sobretot al final, i de manera un punt forçada i artificial, propiciada pels saltironets i la baixada a la platea de l'hiperactiu Carter. No hi va ajudar gens una deficient sonorització que afectava molt especialment els espectadors de la zona central i que provocava que els instruments solapessin –al principi gairebé totalment– les veus dels cantants, especialment la de Bowers durant tot el concert. El grup nord-americà, que va obrir el recital amb un clàssic, Down by the riverside, va anar barrejant temes de tota la seva trajectòria amb algun de l'últim disc, Atom bomb. Així, entre d'altres, es va poder sentir la versió d'I believe in you, de Bob Dylan, inclosa en l'àlbum Deep river, nominat als Grammy el 1992, Soldier, My Lord, what a morning, o també una curiosa versió del clàssic Amazing grace fet amb la música del no menys clàssic de Louisiana The house of the rising sun.
Amb una vitalitat envejable, sobretot per part de Moore i Carter, però amb una banda de músics manifestament millorable –només en destaca el baix, Tracy Pierce–, The Blind Boys of Alabama van estar poc més d'una hora a l'escenari. Tres-cents «do you feel good?» desesperats després del començament del concert, els membres del grup van desfilar literalment cap a camerinos, mentre se sentia l'única exhortació provinent del públic en tota la nit en un acurat anglès de Sant Cugat, el Masnou, la Floresta o Pedralbes: «Thank you God for this man», fent referència a Jimmy Carter. El cantant, és clar.
