Arriben les vacances i augmenten els casos de violència masclista. La raó és òbvia: més estones de convivència poden suposar més maltractes, especialment en l'àmbit familiar. Per això cal recordar que els Mossos d'Esquadra tenen grups d'atenció a la víctima (GAV) que atenen les dones que suporten qualsevol tipus de violència, ja sigui física, psíquica, sexual, social, econòmica o laboral.

La majoria de les comissaries dels Mossos tenen agents amb coneixements sobre aquest tipus específic de violències contra les dones i la intenció del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, que lidera Joan Saura, és que a mitjà termini a totes les comissaries hi hagi agents especialitzats a atendre aquestes víctimes.

MANIFESTACIÓ D'UNA DISCRIMINACIÓ
Aquest és només un dels objectius del programa contra la violència masclista que acabem de posar en marxa al Departament d'Interior, conscients que la violència masclista és una de les manifestacions més dures de la discriminació per raó de sexe. És l'exemple del llegat patriarcal encara vigent avui dia i que suposa equivocadament entendre la relació entre els gèneres basada en la força, en l'abús de poder, i en el fet que un gènere és superior a l'altre.

La violència masclista és una xacra que s'estén al llarg dels temps i travessa cultures, creences i societats provocant, lluny del que encara es pensa avui dia, patiment a les dones independentment del seu grup social, la religió que practiquin o no, el seu origen, la seva ideologia, la seva edat, la seva condició física o el seu nivell formatiu.

Aquesta dimensió globalitzant de la violència masclista alhora no ha d'esdevenir cap obstacle per actuar, contribuir a minvar els seus efectes més esfereïdors i garantir els drets bàsics de les dones. Tothom, de manera individual o col·lectiva, en l'àmbit social, polític o institucional pot, i té l'obligació, de fer alguna cosa contra aquesta xacra.

MÉS SENSACIÓ D'INSEGURETAT
Un concepte de Seguretat des de la vessant dels drets de ciutadania amb perspectiva de gènere dóna lloc a plantejar conceptes com la sensació de seguretat, la por i la percepció d'inseguretat des d'un model que defuig dels estàndards quan parlem de seguretat. Hi ha vivències en masculí i en femení que determinen altres aspectes de la seguretat, com moure's amb llibertat i amb tranquil·litat per carrers, places i edificis públics, interpretacions diferents de l'espai, de la por i sobretot de la sensació de protecció en els espais públics i privats, sobre com vivim la seguretat amb un cos femení o masculí. No existeix una seguretat neutral i universal. Les experiències vitals, la subjectivitat, la sensació d'inseguretat són diferents per a dones i per a homes i aquest és un prisma que una política pública ha de tenir en compte.

EN ELS ESPAIS ÍNTIMS
Pel que fa a la relació entre seguretat i espai, hem de tenir sempre en compte que gran part de la violència masclista es dóna en l'espai més íntim, el més proper, el de les relacions interpersonals. L'espai privat, doncs, perd absolutament la connotació de segur que hauria de tenir per transformar-se en l'espai més perillós, vulnerable, desprotegit, insegur i buit de drets per un sector important de la població femenina.

Per tant, és clar que la sensació de seguretat i d'inseguretat traspassa la clàssica dicotomia d'espai públic i espai privat. La conclusió és que els espais públics i privats, doncs, tenen en comú aspectes que vulneren els drets bàsics de les persones, amb la qual cosa el que hi succeeix tant en uns com en els altres, esdevé interessant d'una política pública de seguretat.

Des d'un plantejament innovador de la seguretat, s'ha d'incorporar la dimensió de la violència masclista al bell mig de l'agenda pública: la violència masclista atenta contra drets bàsics de ciutadania, com el dret a la llibertat, la integritat física, la igualtat, la protecció, el dret a viure sense violència, d'una banda; i de l'altra, cal fer visible aquest fenomen, fer-lo públic, cal conèixer aquesta violència amb detall per poder plantejar actuacions encertades, eficaces i efectives adreçades a l'atenció i la protecció.

BUSCANT UN MODEL ÚNIC
Des d'aquesta òptica ha nascut el programa de seguretat contra la violència masclista del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Té com a missió planificar actuacions i coordinar totes les accions des del marc de la seguretat.