| |||||
|
diumenge, 22 de juliol de 2007 > Estius masclistes
La responsable del programa contra la violència masclista del Departament d'Interior recorda que a l'estiu augmenten les agressions a la parella i defensa que la política pública de seguretat ha de tenir en compte que les dones són més vulnerablesopinió ALBA GARCIA SÁNCHEZ. Arriben les vacances i augmenten els casos de violència masclista. La raó és òbvia: més estones de convivència poden suposar més maltractes, especialment en l'àmbit familiar. Per això cal recordar que els Mossos d'Esquadra tenen grups d'atenció a la víctima (GAV) que atenen les dones que suporten qualsevol tipus de violència, ja sigui física, psíquica, sexual, social, econòmica o laboral. La majoria de les comissaries dels Mossos tenen agents amb coneixements sobre aquest tipus específic de violències contra les dones i la intenció del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, que lidera Joan Saura, és que a mitjà termini a totes les comissaries hi hagi agents especialitzats a atendre aquestes víctimes. La violència masclista és una xacra que s'estén al llarg dels temps i travessa cultures, creences i societats provocant, lluny del que encara es pensa avui dia, patiment a les dones independentment del seu grup social, la religió que practiquin o no, el seu origen, la seva ideologia, la seva edat, la seva condició física o el seu nivell formatiu. Aquesta dimensió globalitzant de la violència masclista alhora no ha d'esdevenir cap obstacle per actuar, contribuir a minvar els seus efectes més esfereïdors i garantir els drets bàsics de les dones. Tothom, de manera individual o col·lectiva, en l'àmbit social, polític o institucional pot, i té l'obligació, de fer alguna cosa contra aquesta xacra. Per tant, és clar que la sensació de seguretat i d'inseguretat traspassa la clàssica dicotomia d'espai públic i espai privat. La conclusió és que els espais públics i privats, doncs, tenen en comú aspectes que vulneren els drets bàsics de les persones, amb la qual cosa el que hi succeeix tant en uns com en els altres, esdevé interessant d'una política pública de seguretat. Des d'un plantejament innovador de la seguretat, s'ha d'incorporar la dimensió de la violència masclista al bell mig de l'agenda pública: la violència masclista atenta contra drets bàsics de ciutadania, com el dret a la llibertat, la integritat física, la igualtat, la protecció, el dret a viure sense violència, d'una banda; i de l'altra, cal fer visible aquest fenomen, fer-lo públic, cal conèixer aquesta violència amb detall per poder plantejar actuacions encertades, eficaces i efectives adreçades a l'atenció i la protecció. |
|