A dos quarts de quatre de la tarda, en plena migdiada, els veïns del barri de Roquissar de Castell-Platja d'Aro es veien sorpresos per les flames d'un incendi que s'havia originat als boscos situats just per sobre dels seus habitatges. Les flames i l'escalfor del foc arribaven a tocar de les cases, i els veïns, esglaiats i, sobretot, angoixats, s'organitzaven amb mànegues i cubells. De sobte, però, dos elements tergiversaven l'inici de la història i s'enduien l'atenció cap a Santa Cristina d'Aro: l'aparició immediata de dotacions dels bombers i, especialment, el fet que el vent s'endugués el foc muntanya amunt i el perill cap a les urbanitzacions de les Teules i la Roca de Malvet de Santa Cristina d'Aro, desplaçant el focus d'atenció a l'altra vessant de la carena. Eren aproximadament les cinc de la tarda, quan els Mossos d'Esquadra desallotjaven 700 veïns d'aquestes urbanitzacions i se'ls enduien al pavelló municipal. Allà, un matrimoni resident a les Teules des de fa més de 25 anys, un cop segur que la cosa no anava a més, bromejava i apuntava que era el quart incendi que ha viscut durant tots aquests anys i que tenia la sensació d'estar-s'hi acostumant. Al seu costat, una família de turistes holandesos feia cara de no entendre gaire res i es disposava a tornar xino-xano cap al càmping Mas Sant Josep, d'on unes 1.300 persones havien estat evacuades. I és que no hi ha dubte que una de les imatges del dia era la riuada de gent, vestida amb banyador, amb ulleres de sol i pells rosades, que tornava en peregrinació cap al càmping després de passar mitja tarda a Santa Cristina d'Aro. Alguns dels desallotjats van anar fins al pavelló, però la immensa majoria s'ho van prendre amb calma i van aprofitar per anar a la platja o a fer un volt.

Entremig de tots els desplaçats, però, també hi havia habitants de Castell d'Aro i Santa Cristina que s'ho miraven tot des de la perspectiva d'espectadors privilegiats. Asseguts en una ombra mirant com els serveis d'emergència no aconseguien bombar l'aigua d'una boca municipal o xerrant enmig dels carrers tallats observant com els avions, els helicòpters i les sirenes feien de les seves, els veïns de la zona coincidien en les opinions: «Tots plegats hem estat de sort.» Ara bé, més enllà de calma i tranquil·litat, una vegada tothom ja tornava a casa seva, els veïns expressaven també una crítica de forma reiterada. Per ells, la clau de volta per evitar els incendis és conservar els boscos i els camins que queden en aquella zona. Mentrestant, els pelegrins ja estaven remullant-se altre cop a la piscina del càmping.