Enric Moya, el firaire més popular de Vilafranca del Penedès i propietari dels cavallets, l'atracció que durant 40 anys ha estat el centre d'atenció dels petits a la plaça Penedès, obrirà dimarts que ve l'instal·lació per darrer cop. El Quique dels cavallets, com se'l coneix a la ciutat, es jubila. La història de l'Enric és digna de ser explicada. El seu pare, firaire també, era el propietari d'una tómbola i un tir que ocupava –quan parava a Vilafranca– part de la rambla de Sant Francesc. De fet, sempre li agrada explicar que hi va néixer, en una tómbola. La vida del seu pare, sempre amunt i avall, no li acabava de convèncer i per això, després de fer el servei militar a l'hospital militar de Barcelona, va contactar amb una empresa farmacèutica que li va oferir feina per fer de viatjant. El seu pare li va oferir una alternativa, una atracció amb una seu fixa per no haver de fer vida nòmada. Des de llavors, el 1966, no s'ha mogut de la plaça Penedès amb una atracció que ha mantingut oberta cada any, sense fallar-ne ni un, des de l'11 de setembre fins a Sant Joan.

L'Enric havia convocat aquesta setmana la premsa local i comarcal per anunciar la seva jubilació i aclarir una notícia que en els darrers anys ha estat comentari de molts vilafranquins: què passarà a partir d'ara amb l'atracció. Els cavallets, originaris de 1929 i estrenats per l'Exposició Universal, deixaran de funcionar a partir de l'1 d'agost, es desmuntaran i passaran a ser propietat de l'Ajuntament de Vilafranca, el qual a partir d'ara haurà de decidir-ne l'ús i la ubicació.

L'Enric és un dels personatges més populars del municipi i ho demostra el fet que un dels nans de la colla local té un cap amb la seva fesomia. Aquests darrers dies abans de la seva jubilació revisa mentalment l'episodi amb el seu pare, quan el va convèncer per fer de firaire, com van anar fins a Badalona amb el seu pare per recuperar de l'oblit l'atracció que havia estat a la platja i com ha estat girant en aquests 40 anys. Quan li han fet alguna entrevista en aquests darrers anys ha fet broma sobre això de jubilar-se i deixar la feina i ha repetit que si tornés a començar li hauria agradat fer de mestre, per allò de tenir unes vacances llargues, perquè ell no les ha tingut mai. Tot i que cada estiu parava, ell no feia vacances. Quan tancava l'atracció després de Sant Joan, endreçava les peces i feia les tasques de reparació necessàries. D'experiència amb els nens no li'n falta. La majoria dels nens entre 3 i 16 anys de Vilafranca hi han pujat en algun moment i fins i tot més petits de 3 anys, alguns de 15 mesos, una cosa que sempre li ha fet posar «la pell de gallina», ha explicat. Dimarts quan tanqui l'atracció després de l'última volta, l'acció es convertirà també en un homenatge al seu pare, mort ara fa onze anys, i al treball constant i alegre que ha fet al llarg de 40 anys sense moure's del seu lloc, faci fred o calor. Donant voltes sobre una plataforma d'il·lusió infantil i mantenint un patrimoni històric per a la ciutat que ara haurà de saber gestionar l'Ajuntament.