Els últims mesos, la Policía Nacional havia detectat un augment del nombre de ciutadans brasilers que anaven amb una documentació portuguesa falsificada. El mes de març, per exemple, en van detenir 20 que treballaven en una empresa de Fornells de la Selva. En aquests casos, els investigadors sempre atrapaven l'últim esglaó de la piràmide, és a dir, el comprador d'aquests documents i, en definitiva, una víctima més de les xarxes mafioses d'estrangeria. Fins i tot havien detectat estrangers que anaven a les comissaries amb aquests papers falsos i que intentaven regular la seva situació. És per això que la policia va començar a seguir el fil per intentar saber qui eren els subministradors de les cartes d'identitat i qui les falsificava. La gran majoria de vegades, els mateixos propietaris de les empreses on treballaven aquestes persones ni sabien que els documents eren fraudulents.

Al final, però, la feina dels agents va donar fruit i la setmana passada es va aconseguir arribar fins a aquests proveïdors, que s'havien establert a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Salt i Girona, i que tenien connexions amb Portugal i Anglaterra. Era una xarxa completament organitzada que s'havia especialitzat a duplicar aquest tipus de documents d'identitat portuguesos i que ara ja es dóna per desarticulada. El grup tenia una estructura definida i cadascú hi feia una feina concreta. Uns es dedicaven a captar víctimes brasileres i els oferien la possibilitat de tenir una targeta d'identitat portuguesa. Altres es desplaçaven a diferents localitats de l'Estat per sol·licitar certificats d'estrangeria a comissaries o números d'afiliació de la Seguretat Social. Finalment, hi havia els que s'encarregaven de confeccionar i falsificar aquesta paperassa –el laboratori clandestí era un local de Barcelona–. Segons els investigadors, un dels caps d'aquesta organització rebia cada setmana l'encàrrec d'una cinquantena de clients. Les xifres que pagaven aquests brasilers per convertir-se en portuguesos podien superar els 1.000 euros. Tot això suposava uns beneficis de dos milions d'euros a l'any. Els sospitosos, a vegades, també feien servir aquests documents falsos per obrir comptes corrents o per demanar crèdits. Fins i tot van aconseguir comprar tres pisos. La majoria dels diners, però, eren enviats cap al Brasil.

ONZE ESCORCOLLS
Després de mesos de seguir els moviments d'aquesta xarxa, la policia ha detingut 44 persones acusades d'afavorir la immigració il·legal, associació il·lícita, estafa i falsificació de documents. La majoria de les detencions, 29, es van fer divendres a Salt i Girona. També es van arrestar 4 sospitosos a Barcelona i 11 a Santa Coloma de Gramenet.