| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 8 de maig de 2024


dijous, 19 de juliol de 2007
>

La demanda per estudiar magisteri d'educació primària es dobla en un any

Un 80% dels alumnes preinscrits a la universitat podran fer els estudis que havien triat

MARCEL BARRERA. Barcelona
La demanda per cursar estudis de magisteri havia augmentat, i molt, els últims anys, però enguany s'ha desbordat. Concretament, han demanat fer la carrera de magisteri de primària, una professió a l'alça per la implantació de la sisena hora i la reforma, 1.211 persones, gairebé el doble que només fa un any –l'any passat van ser 755–. En el rànquing de carreres universitàries més demanades ha fet una escalada impressionant: ha passat de la divuitena posició a la novena. En segona posició del rànquing hi ha una altra especialitat de magisteri, infantil, amb 2.152 persones que l'han triada, 117 més que el 2006. En total, vuit de cada deu alumnes podran fer la carrera que havien escollit en primer lloc, i set de cada deu ho podran fer, a més, a la universitat preferida.


Algunes carreres amb molta demanda de feina, com ara enginyeria tècnica en telecomunicacions, no se'n surten. No hi ha alumnes que les vulguin fer, o n'hi ha pocs. Enguany n'hi ha 188, 85 menys que l'any passat. En general, les enginyeries han tingut aquest any menys demanda. La informàtica ha baixat de 431 sol·licituds a 391. En canvi, n'hi ha d'altres en què l'augment de les necessitats va de bracet amb l'augment de la demanda dels joves, segons va destacar ahir la comissionada per a Universitats, Blanca Palmada, durant la presentació de les dades de preinscripció pel curs 2007/2008. Infermeria n'és un clar exemple: la demanda puja, i passa de 1.643 a 1.982.

Magisteri de primària és, d'entre totes, la carrera en què més creix la demanda. En un any en què el Departament d'Educació ha fet mans i mànigues per trobar mestres, i quan la sisena hora encara no està implantada del tot, el departament d'Ernest Maragall pot respirar una mica tranquil, almenys pel que fa a les dades de persones disposades a fer classes. En un any la demanda s'ha doblat, tot i que si s'agafen les dades des del 2003 la pujada és encara més espectacular.



CREIXEMENT ESPECTACULAR


De les 431 persones que van triar fer-la el 2003, s'ha passat a les 1.211 d'aquest any; és a dir, gairebé el triple en només cinc anys –vegeu gràfic–. L'oferta pública, de 440 places, no satisfà tota la demanda. En general, en la resta d'especialitats de magisteri la demanda també creix, però no tant. Magisteri en educació infantil passa de les 349 sol·licituds de l'any passat a 387, magisteri en educació especial passa de 503 a 518 i a magisteri en llengua estrangera també hi ha gairebé 100 sol·licituds més –de 460 a 555–. La reina, però, continua sent magisteri en educació infantil, que aquest any ha tingut 2.152 sol·licituds per només 410 places públiques, segons les dades facilitades ahir en la roda de premsa. En universitats privades que imparteixen la titulació, els alumnes que no entren a la pública no trobaran lloc. A la URL es van presentar 382 sol·licituds per només 240 places. Tot aquest augment de la demanda per cursar magisteri es produeix en un any en què el nombre de preinscrits s'ha mantingut bastant estable: 42.000 estudiants i un 1% més que fa un any.

Pel que fa a les temudes notes de tall, una barrera per a molts alumnes que volen accedir a determinats estudis, no hi ha gaires variacions respecte a altres anys. La nota de tall més alta ha estat per a biotenologia de la UAB, on els 80 alumnes que la cursaran tenen una nota mitjana d'accés a la universitat superior a 8,6. Cursar estudis de medicina a la UB només és a l'abast de molt pocs, ja que la nota s'enfila fins a un 8,4. També és molt alta la nota de tall d'un altre clàssic, comunicació audiovisual a la UPF (8,36); així com la carrera d'enginyeria aeronàutica de la UPC (8,27).

La carrera amb menys demanda aquest any ha estat filologia francesa, amb només quatre sol·licituds. En els estudis de filologia catalana, la demanda també baixa: de les 109 sol·licituds de l'any passat a les 89 d'aquest any. Una mica més de demanda tenen altres filologies, com ara la hispànica –amb 116 sol·licituds, tantes com fa un any– i l'anglesa, que passa de 237 a 252.

L'any que ve 9.031 alumnes hauran abandonat una carrera per fer-ne una altra, unes xifres que suposen un augment de 209 alumnes respecte al curs passat i un 2,3%. En canvi, el nombre d'alumnes que entren a la universitat per la via de majors de 25 anys baixa de manera espectacular: un 18%. Vuit de cada deu alumnes faran la carrera que han triat. Uns quants menys la faran a la universitat que volien: set de cada deu.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Un 8 com a mínim per estudiar medicina

>Palmada destaca l'avenç en les beques

>La demanda per estudiar magisteri d'educació primària es dobla en un any

>La demanda per estudiar magisteri d'educació primària es dobla en un any

>La demanda per estudiar magisteri d'educació primària es dobla en un any

>La demanda per estudiar magisteri d'educació primària es dobla en un any

>La demanda per estudiar magisteri d'educació primària es dobla en un any

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.