El rodatge de Woody Allen a Barcelona ha provocat una febre pel director que va molt més enllà de l'atracció que desperta entre la gent del carrer que, tot passejant, es troba amb Scarlett Johansson i companyia en plena filmació. Els mitjans també s'hi han abocat, programant un cicle amb les seves pel·lícules o seguint la pista dels Allen i companyia per saber, per exemple, on viuen i on compren. Ara aquesta tirada mediàtica ha estat aprofitada per les editorials per editar nous treballs sobre el director de Manhattan o rescatar-ne d'antics i publicar-los amb algunes actualitzacions.

El més recent és Desmuntant Woody Allen (Columna), un recull d'algunes de les millors frases i pensaments del cineasta a càrrec del periodista de La Razón Víctor Fernández. «Encara que probablement Woody Allen sigui el còmic més citat, és curiós que fins ara no existís cap recull de les seves millors cites», explicava ahir l'autor, que ha compilat les gairebé 400 frases després de fer un «curs intensiu» sobre Allen veient els seus films, i llegint els seus contes i les entrevistes que li han fet.

«Woody Allen té una capacitat increïble de riure's de tot: de la religió, de la seva relació amb les dones, d'ell mateix... Són temes universals que tothom amb una mínima cultura pot entendre.» Això explica Víctor Fernández, per a qui l'humor del director «ha anat canviant en funció de la dona que tenia al costat».

«Per a tu sóc ateu, però per a Déu sóc un membre de l'oposició», diu Allen en un moment de la pel·lícula Records. Aquesta cita és la preferida de l'autor i es pot trobar en el capítol de declaracions que fan referència als jueus i la religió, on també es pot llegir que «l'eternitat es fa llarga, sobretot al final».

L'obra està dividida en funció dels grans temes que Allen ha tractat al llarg de la seva trajectòria, de manera que a banda de la religió no hi podien faltar el sexe i la relació amb les dones –«no et fiquis amb la masturbació, és fer l'amor amb algú que jo estimo», «no s'arriba a conèixer una dona fins que no us trobeu al jutjat»–, el cinema –«si pogués reencarnar-me voldria ser les empremtes dels dits de Warren Beatty», «Drew Barrymore canta molt malament, la gent sorda no vol veure els seus llavis en moviment»–, la psicologia –«no sabia si fer-me psicoanalista o escriptor i em vaig fer escriptor i pacient»– i una última secció que és una mena de calaix de sastre, amb frases com ara «la música japonesa és una tortura xinesa» i «els avantatges del nudisme són evidents a la vista».

Columna dedica aquest llibre a les cites de Woody Allen després d'haver editat ja els seus llibres de contes (Sense plomes, Com ensorrar la cultura i Efectes secundaris) i també, el 2002, un volum que els agrupava tots. A més, l'editorial té previst treure al mercat el setembre Pura anarquia, un nou recull de nou relats breus del director.

Fins que no arribi a les llibreries, però, els seguidors del creador d'Annie Hall es poden entretenir amb Woody Allen, un extens treball de Jorge Fonte (Cátedra) que acaba de ser reeditat i actualitzat en relació amb l'original del 1998 i una segona edició del 2002. És un treball molt acurat i dens sobre el director, el seu equip, els arguments dels seus films, el paper de la música i la ciutat de Nova York en la seva obra.