dimecres, 18 de juliol de 2007
> Essencial i hipnòtic
música
«MICHAEL NYMAN» / MARIA PALAU.
V a ser una nit d'estiu d'aquelles que fan olor de nit d'estiu. El vent –lleuger i compassat, càlid però no xafogós– només va fer petites concessions als músics que, tan dissimuladament com podien, corrien a recollir les partitures dansaires, disperses per l'escenari del Teatre Grec. I amb aquell perfum subtil de Montjuïc nocturn que embriagava l'atmosfera, el compositor minimalista britànic Michael Nyman –un clàssic ja dels festivals d'estiu catalans– obria el concert, acompanyat dels seus onze músics, amb la peça central d'El contracte del dibuixant, una música que embolcalla el cor d'una emoció sostinguda, una música que empresona l'ànima i la deixa anar exaltada, una música que encisa el cos. Nyman, un gentleman ben peculiar, sobri i desimbolt alhora, seriós i accessible alhora, obria el seu concert al Grec amb la banda sonora d'una de les millors pel·lícules del cineasta Peter Greenaway, reciclat a videojòquei i altres rars experiments tal com van poder comprovar –mal comprovar, diuen alguns– els seus seguidors tot just tres dies abans, divendres passat. Nyman i Greenaway fa temps que van deixar de treballar plegats. El contracte del dibuixant va donar pas a altres músiques de pel·lícules –de directors diversos, inclosa El piano en un bis sol·licitadíssim– que Nyman i la seva banda van interpretar poderosament, amb molta energia i amb un ritme intrèpid. L'entusiasme traspuava dels rostres dels músics. La secció de vents, esplèndida. El Teatre Grec, ple a vessar, ovacionava un tema darrere l'altre. La connexió entre els intèrprets i el públic era total. En un moment inesperat, el president Pascual Maragall, acompanyat de la seva esposa i de l'exregidor i exconseller Ferran Mascarell –que continua sense perdre-se'n ni una–, es va alçar del seient i va començar a aplaudir efusivament. A diferència del que s'havia anunciat en el programa de mà, a la segona part del concert, i no a la primera, Nyman va interpretar la banda sonora sencera de la pel·lícula Man with a movie camera, un film dirigit el 1929 pel rus Dziga Vertov que va representar tot un trencament estètic i una impactant innovació tècnica en l'època. Mentre es projectava la cinta –un documental entorn a la iniciàtica Rússia comunista–, Nyman i la seva orquestra van acabar de perfilar la nit d'estiu amb una partitura musical repetitiva, essencial i hipnòtica, com tot el que toca aquest geni d'ulleres de cul d'ampolla.
|
