Un dels trets identificadors de la societat catalana ha estat, i encara és, l'associacionisme. Fins fa ben poc, la major part dels catalans participaven activament en alguna entitat o associació: fos esportiva, cultural, eclesial o benèfica. Antigament a Catalunya, a diferència d'altres indrets de l'Estat, cada poble tenia la seva coral, el seu esbart dansaire, la seva colla sardanista... Potser actualment s'està imposant l'individualisme d'una societat altament competitiva i el jovent ja no se sent tan mogut a associar-se per defensar els seus valors. Moltes de les antigues associacions s'han reconvertit en ONG i grups ecologistes, que pretenen de salvar el món des de diferents aspectes, i en canvi, han perdut força les entitats que pretenen salvar la cultura catalana. Segurament perquè des del govern i dels partits polítics s'ha venut la idea que ja serien ells qui se'n cuidarien de salvar i protegir la cultura catalana i el territori. Sembla que els polítics d'aquest país no han sabut aprofitar la força que suposava l'associacionisme català i l'han vist com un entrebanc a la seva tasca o una competència.

La funció de les associacions o entitats és la d'actuar en els àmbits en què manca una actuació governamental i pressionar el govern per tal que en el futur actuï en aquests àmbits. Així, fruit de la necessitat de la defensa del territori, han anat sorgint nombroses associacions ecologistes que intenten frenar l'especulació urbanística i fer-la més racional, pressionant uns governs massa sovint sotmesos als desitjos de les multinacionals, dels constructors, dels hotelers, dels empresaris... De la mateixa manera que són necessaris els sindicats per defensar els interessos dels treballadors i fer de contrapès als empresaris, també són necessàries les entitats i associacions per fer de contrapès a les iniciatives governamentals en molts altres camps. Per exemple, en el camp de la cultura, són necessàries entitats que manifestin la seva opinió contrària al tancament de TV3, a la presència a la fira de Frankfurt d'escriptors en llengua castellana representant la literatura catalana, a l'incompliment de la llei de Política Lingüística en determinats sectors... Qui ho faria, si no?

Perquè una democràcia funcioni correctament i els governants compleixin les seves promeses, cal que el poble els controli. Així, de la mateixa manera que és necessari que tots els treballadors estiguin sindicats, també cal que tots els catalans estiguin associats en alguna entitat que vetlli pel seu país, la seva cultura i la seva llengua.

No entenem les reticències dels partits polítics envers les entitats. No entenem per què els candidats a ocupar la presidència del nostre país prèviament no es reuneixen amb les organitzacions ecologistes, les organitzacions culturals i de defensa de la llengua, amb les associacions juvenils, amb les federacions d'entitats corals o excursionistes, amb ONG, amb associacions de veïns... Que potser per a ells només té interès conèixer l'opinió dels empresaris i dels qui participen en la Feria de Abril? Es pensen que aquests són els únics que representen els desitjos dels catalans?

Potser va essent hora que els polítics entenguin on han d'anar si volen estar en contacte amb la gent, amb els catalans, amb els seus votants. No aconseguiran mobilitzar l'electorat només amb un míting o amb la seva presència en un sopar, en una festa o en un acte de lluïment personal, sinó participant activament en debats i xerrades dins de les entitats, que els permeti conèixer-ne les inquietuds i necessitats. Aleshores potser veuran que l'abstencionisme disminueix, que la distància que separa els polítics i les necessitats socials de la gent s'escurça i els catalans ens sentim respectats i valorats pels representants escollits a les urnes.

Els catalans no volem donar un xec en blanc cada quatre anys a uns parlamentaris per tal que després facin el que els doni la gana i no respectin el voler dels seus votants; per això molta gent, veient-se traïda pels representants elegits, es desencanta de la política i perd l'interès per anar a votar. I mentre els polítics no entenguin això, l'abstenció augmentarà elecció rere elecció.