Quan va començar el debat sobre la pertinència o no de l'assignatura Educació per a la ciutadania i els drets humans, molts no vàrem calibrar totes les conseqüències que tindria ja que, o bé s'incrementa el temps de permanència dels nens i nenes a les escoles, o bé s'haurà de decidir quina part del currículum cal reduir o eliminar.

Entre l'espasa i la paret del qüestionament educatiu i social sovint hi ha estat l'Educació Física. Doncs bé, el divendres 29 de juny es publica el Decret 142/2007 pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària i on l'Educació física es veu significativament reduïda a 385 hores i amb uns horaris mínims de 105 hores en el cicle inicial, 70 hores el cicle mitjà i 70 hores el cicle superior. És a dir, pràcticament una hora a la setmana vers les dues hores que fixava l'anterior decret, des de feia 15 anys. Malgrat el nou decret també assenyala que hi ha una «bossa» de 665 hores que es poden destinar a «completar l'organització del currículum», això ja explicita una disminució plausible en la confiança i consideració que es té de l'àrea. Si volem que els nostres alumnes sàpiguen més matemàtiques, més anglès... i n'afegim, d'altres assignatures hauran de marxar. Decidir quins són els continguts més importants per a l'educació dels nostres nens i nenes és una tasca molt difícil.

En aquests anys, els de l'Educació física no hem estat capaços d'explicar bé el sentit de l'Educació física ni per què resulta tan important que estigui en el currículum obligatori. Ans al contrari, existeixen indicadors suficients per pensar que no està prou clar (cada mestre fa una cosa diferent, es fan classes que semblen petits entrenaments o tallers d'esplai, no se sap ben bé com i què avaluar i, a més, els pares no tenen referents sobre què és el que els seus fills han d'aprendre en cada moment...).

D'altra banda, a Catalunya, la supeditació de les prioritats educatives als diferents grups polítics governants no han facilitat un debat clar i unívoc de la societat que volem i han generat contínues confusions. Ara ensenyarem valors com la convivència, el respecte, la tolerància, la diversitat amb una assignatura teòrica i traiem aquella on aquestes actituds i valors es posen realment en joc, es viuen de forma intensa i els mestres en poden aprofitar les ocasions pedagògiques.

Ens afecten més els resultats dels informes PISA que situen Catalunya per sota d'altres països en el rendiment d'àrees com les matemàtiques, les llengües... que aquells, dels mateixos informes, que mostren que les desigualtats dels nostres estudiants no són tan importants i que tenim una societat més compacta on tothom hi té lloc.

Altres informes, que elaboren K. Hardman i J. Marshall (University College Worcester), sobre l'estat de l'Educació física en l'àmbit mundial, fixen que la mitjana de l'Educació física a primària se situa en 94 minuts a la setmana, mostrant un retrocés respecte a les 116 hores l'any 2000. També mostren com en el període 2000-2005, la presència de l'Educació física ha disminuït en el 16% dels països analitzats, un 60% l'han mantingut igual i un 24% n'han incrementat la presència. Quina posició pren el Departament d'Educació? De moment, som dels que reduïm Educació física a la meitat. Cal decidir què és important per a l'educació dels nostres nens i nenes i per a la societat i, d'això, no en podem fer un joc polític i electoralista com ha passat sovint al nostre país.

La delegació a Catalunya de la Féderation Internationale d'Education Physique (FIEP) ha manifestat el seu desacord amb aquesta disminució horària i pretén endegar una recollida d'opinions i arguments sobre aquesta qüestió amb la voluntat de crear debat i fer arribar les conclusions als responsables polítics, educatius i als mitjans de comunicació.

Es poden enviar aquests escrits a fiep@fiep.cat.