A la seva Faula, escrita cap al 1370, el noble Guillem de Torroella ens explica que un matí de Sant Joan va ser segrestat per una balena. Ell l'havia confosa amb un escull de la costa de Sóller i s'hi havia enfilat, i el «peixó», ben instruït per la fada Morgana, se'l va endur Mediterrani endins i no va parar fins a Sicília. A l'illa, on una antiga tradició afirmava que s'havia retirat el rei Artús després de la batalla de Salisbury, els elements i encontres meravellosos se succeeixen, fins que l'escuder Guillem, emulant els cavallers de la Taula Rodona, és conduït en presència del senyor de Camelot i de Morgana. El rei es troba absort en la contemplació de la seva espasa, que li presenta imatges poc falagueres sobre la situació del món. També el jove Torroella podrà observar la fulla d'Excàlibur i constatar la causa de la tristesa d'Artús, que no és altra que la decadència de la cavalleria i els seus valors davant de l'embat de l'avarícia i la desconeixença. Ara esdevé clara la raó del rapte de Guillem, que és encarregat pel rei de difondre aquesta veritat així que hagi tornat al seu món.

La faula és una narració breu, composta tot just per un miler llarg d'octosíl·labs apariats. Malgrat tot, va donar una gran celebritat al seu autor, fins al punt que la branca dels Torroella a la qual pertanyia va arribar a ser anomenada amb el sobrenom de «de la Faula». El text, a més, fou reprès i utilitzat com a font per altres escriptors, inclosos Metge, Turmeda i Martorell. Al cap i a la fi, es tracta d'una de les primeres –i poques– obres de temàtica artúrica escrites a casa nostra, i això és un fet que la tradició autòctona posterior no podia pas obviar.

JOAN SANTANACH és professor de literatura catalana medieval de la UB