La força dels moviments sorgits en contra d'actuacions considerades agressives amb el paisatge o el medi ambient s'han deixat notar amb força en quatre municipis que poca cosa tenen entre sí, excepte, potser la consciència social i del bé comú més arrelada en els seus veïns. A la Granja d'Escarp i a l'Albi el rebuig al govern de CiU –en tots dos casos– ha estat liderat per plataformes independents vinculades a ERC.

A Pineda de Mar i Vilassar de Mar els canvis els han protagonitzat partits històrics i amb majories absolutes que no es poden discutir. En el primer cas el PSC ha escombrat CiU i en el segon ha estat CiU el que ha fet fora els socialistes. Curiosament tots dos governs es van quedar en minoria poc abans que arribessin les eleccions municipals.

NO A LA INCINERADORA.
La història de la Granja d'Escarp –un petit poble d'un miler d'habitants de la comarca del Segrià– està marcada des de fa poc més d'un any per l'anunci de la construcció d'una incineradora de residus animals. L'anterior consistori, governat per CiU, donava el vistiplau al projecte fonamentat en els beneficis que obtindria el poble, com ara la creació de 50 llocs de treball directe. Els veïns, però, no van trigar a posar en marxa una plataforma en contra i van obligar a fer un referèndum en què va guanyar per majoria el «no».

La candidatura d'IG-AM, encapçalada per Josep Guiu, va recollir la protesta i ha aconseguit el govern després de guanyar 6 dels 9 regidors municipals. Guiu es mostra caut a l'hora de preveure quin serà el futur. «Estem a l'expectativa. Tot just hem acabat d'arribar i hem d'estudiar la situació per saber on som i cap on hem d'anar», va dir i va afegir que la seva formació està en contra de tornar a encendre la polèmica al voltant de la incineradora.

NO AL MACROPOLÍGON
La campanya electoral a l'Albi –un poble que no arriba als 800 habitants de les Garrigues– es va centrar en el debat sobre la construcció d'un gran polígon industrial impulsat per la Confederació d'Empresaris del Baix Llobregat i que s'arrossegava des del 2004. El projecte suposava inicialment 64 hectàrees d'ocupació, 120 milions d'inversió, capacitat per a unes 200 empreses i la creació d'uns 1.500 llocs de treball, gairebé el doble del padró de l'Albi. L'alcalde actual, Víctor Guiu –candidat de Tots Fem l'Albi- recorda que la seva formació es va mostrar en contra del macropolígon des del primer moment i va presentar nombroses al·legacions al pla urbanístic per evitar que tirés endavant. «Vam denunciar possibles irregularitats tant en el procés com per part de la gent que hi havia a l'Ajuntament», apunta i assenyala que encara avui cap persona vinculada als promotors del projecte s'ha entrevistat amb el nou consistori. A l'hora de tancar aquesta edició no va ser possible contactar amb la confederació.

NO A LA DEPURADORA
El PSC de Pineda de Mar va arrasar en les últimes eleccions amb una majoria absoluta d'11 regidors en un Ajuntament de 21. El candidat, Xavier Amor, va fer bandera del rebuig social a la construcció d'una depuradora d'aigües residuals que fa catorze anys que es discuteix on situar i que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va anunciar que posaria a primera línia de la platja. L'estació, que ha de donar servei a cinc municipis de la zona més turística de la comarca del Maresme, ha estat motiu de discòrdia i de desunió entre els diferents partits i en especial amb el poble veí, Santa Susanna. Les negociacions entre els anteriors alcaldes dels dos municipis, de CiU, van ser enteses pels pinedencs com una maniobra poc clara i les urnes van castigar la federació nacionalista traient-li quatre dels nou regidors que havia aconseguit el 2003. Amor és taxatiu: «La depuradora no anirà a la platja de Pineda.»

NO A RECOLLIR LA BROSSA
Vilassar de Mar va ser el primer municipi gran del Maresme que va aplicar un sistema de recollida selectiva de la brossa estricte i que necessitava de la complicitat dels veïns. El govern tripartit del PSC, ERC i ICV-EUiA va impulsar un altre servei a través d'una empresa que, amb el temps, va demostrar que el servei era inviable econòmicament i que presentava greus deficiències. CiU va fer bandera de la defensa d'un nou sistema i va veure afavorida la seva lluita amb les queixes constants dels usuaris i les mobilitzacions de l'empresa.