| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 24 d'abril de 2024


dissabte, 7 de juliol de 2007
>

Més del 30% dels estudiants de la UdG són de fora de les comarques gironines

Un estudi del Consell Social del centre gironí constata l'impacte social i econòmic positiu en els 15 anys de la Universitat

CARLES RIBERA. Girona
Gairebé un de cada tres estudiants matriculats a la Universitat de Girona (31,5%) són de fora de les comarques gironines, una proporció que ha crescut en l'última dècada, tot i que s'ha frenat en els últims anys. Aquesta és una de les dades del treball encarregat pel Consell Social de la UdG per analitzar l'impacte en el territori de la universitat gironina en els seus primers quinze anys de vida. L'estudi situa la UdG com a segona empresa gironina en nombre de treballadors i entre les deu primeres en volum pressupostari, i les conclusions en destaquen el paper no només com a motor de coneixement, sinó com a pol de dinamització econòmica i laboral. Així, cada euro de despesa associada a la UdG va generar una renda d'1,08 euros: 92,6 milions d'euros en total.


L'estudi de valoració sobre els primers quinze anys de la UdG, titulat Universitat de Girona, economia i territori, és obra del doctor Joan Vicente, de la càtedra de Geografia i Pensament Territorial, i dels doctors Miquel Carreras i Ricard Rigall, del Departament d'Economia. El treball radiografia la UdG per dins i alhora n'analitza l'impacte sobre l'entorn, i les conclusions a què arriba són moderadament positives i, sobretot, molt esperançadores. En l'àmbit del coneixement, es destaca especialment el fet que la presència de la UdG a Girona ha estat un incentiu per als estudiants: «La Universitat no es limita a absorbir estudiants que hagin realitzat els seus estudis en altres universitats, sinó que segurament contribueix que puguin cursar estudis universitaris persones que altrament no els haurien realitzat.»

Pel que fa a l'impacte socioeconòmic, es valora la transferència de tecnologia a la societat. Només en els últims set anys hi ha hagut més d'un miler de convenis amb empreses i institucions.



DESMENTIR UN TÒPIC.

«Sovint es diu que les universitats viuen d'esquena a la societat, però aquest estudi demostra més aviat el contrari», argumenta el president del Consell Social de la UdG, Albert Bou. En opinió de Bou, un dels objectius d'aquest treball és «obrir una reflexió sobre si, pels beneficis que n'ha obtingut, la societat en general ha ajudat prou la UdG durant aquests 15 anys», segons va dir.



LA UDG, DELS GIRONINS.

L'anàlisi de l'estructura interna de la UdG constata de manera contundent que es tracta d'un centre fortament arrelat a tota la demarcació, d'on provenen pràcticament 2 de cada 3 estudiants. Malgrat això, hi ha una presència important de joves d'altres territoris, especialment de les comarques de Barcelona, una proporció que ha crescut en l'última dècada però que s'està invertint en els darrers anys. «Semblaria que la caiguda de la pressió demogràfica sobre les places universitàries pot haver provocat que a la UdG hi vagin a estudiar menys barcelonins que abans no trobaven plaça a Barcelona», aventuren els autors.


Una dada reveladora és la que situa la UdG en el segon lloc de la demarcació pel que fa a nombre de treballadors, comptant-hi empreses i institucions. En aquest rànquing la UdG, amb un total de 1.759 treballadors, només té per davant l'empresa figuerenca Miquel Alimentació, que supera els 2.500 empleats, i se situa per davant, per aquest ordre, de firmes com Limpiezas Kasa, la selvatana Trety, l'hospital Trueta, Caixa de Girona i l'Ajuntament de Girona. La Universitat de Girona també se situa (amb una xifra a l'entorn dels 80 milions d'euros) entre les deu primeres (exactament, al desè lloc), quant a pressupost o xifra de negocis, un rànquing també liderat pel Grup Miquel.



120,6
Només l'any 2005 es va requerir una producció per valor de 120,6 milions d'euros per satisfer la demanda de diferents béns i serveis relacionats amb la UdG. Cada euro de despesa vinculat a l'existència de la Universitat va generar una despesa addicional de 0,41 euros. Els sectors més beneficiats van ser serveis relacionats amb la informàtica, els lloguers o recreatius i culturals, a més del comerç, la reparació, el reciclatge, l'hostaleria i la restauració.




43.413.749
És la suma total en euros abonada l'any 2005 en concepte de beques i pel pagament de les despeses dels 1.759 treballadors. 1.247 són professors i personal investigador, i 512 és personal d'administració i serveis.




2.409
Són els llocs de treball generats directament o indirectament pels efectes de l'activitat de la UdG. El nombre de llocs de treball directament o indirectament vinculats a la presència de la UdG va representar el 2005 l'1,25 per cent del total d'ocupats que hi ha la demarcació.




100
És el nombre de grups de recerca especialitzats operatius el gener del 2007. D'aquests, 24 pertanyen a l'àmbit tècnic, 22 a l'experimental, 1 al de salut, 12 al d'humanitats i 41 al social. D'aquests, 34 són reconeguts pel pla de recerca i innovació de la Generalitat.




1.600
És el nombre de persones que hi ha dedicades actualment a activitats relacionades amb la recerca i el desenvolupament.




100
És el nombre de grups de recerca especialitzats operatius el gener del 2007. D'aquests, 24 pertanyen a l'àmbit tècnic, 22 a l'experimental, 1 al de salut, 12 al d'humanitats i 41 al social. D'aquests, 34 són reconeguts pel pla de recerca i innovació de la Generalitat.




1.600
És el nombre de persones que hi ha dedicades actualment a activitats relacionades amb la recerca i el desenvolupament.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Una universitat capdavantera en recerca i desenvolupament

>Un de cada tres estudiants de la UdG és de fora de les comarques gironines

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.