Des de fa un temps, sembla que reculem i tornem a temps passats, en què la llibertat d'expressió no era permesa. Això ho hem vist fa poc amb els repetidors de TV3 al País Valencià, en la sostracció d'una pancarta penjada en un balcó de la ciutat de Girona, en la imposició d'una multa de 300 euros a en Jordi Navarro, membre d'un partit polític gironí, per haver encapçalat una manifestació no autoritzada, o en la prohibició que el cantautor Biel Majoral interpreti a la fira de Frankfurt una cançó de caire reivindicatiu. Si ens hi fixem, però, tots aquests fets (en trobaríem molts altres arreu del Principat o de tot Catalunya) tenen en comú la negació de la nació catalana i de la possibilitat de reconeixement del dret de l'autodeterminació d'aquest territori. I és que qualsevol intent d'assolir la normalitat de Catalunya com a poble és durament reprimit.

En la democràcia espanyola es pot expressar qualsevol idea, excepte la possibilitat que democràticament algú no vulgui pertànyer a Espanya i se'n vulgui separar. Així, segons la justícia espanyola, comet un delicte més greu un xicot de catorze anys que demana a una empresa que etiquetin els productes en la seva llengua, que no pas una Fundación, subvencionada per l'Estat, que fa apologia d'un dirigent militar que va derrocar el règim democràtic i va abolir els drets fonamentals dels ciutadans, tot imposant un règim de terror. És més perillosa una pancarta de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural de Girona) que proclama que els catalans no volem pertànyer ni a França ni a Espanya, que no pas les calúmnies dels partits espanyolistes o la COPE en contra de Catalunya i dels seus representants. És acusada de terrorista una noia, la Núria Pòrtulas, que sempre ha lluitat per la defensa de les persones i del país on viu i, en canvi, no són acusades totes les persones que formen part de grups feixistes i neonazis, que es manifesten sota protecció i poden actuar impunement.

Com pot ser que es multi en Jordi Navarro per haver encapçalat una manifestació no autoritzada? Per manifestar-se democràticament cal una autorització del govern? Quins requisits ha de tenir una manifestació per ser legal? No són iguals tots els ciutadans davant la llei? Per què té més dret el president d'un estat a ocupar el carrer (evidentment legalment, ja que les lleis les fa ell) que no pas el poble? Com pot el president d'un país impedir que el poble que l'ha elegit manifesti les seves opinions públicament?

A Catalunya, afortunadament, els espanyolistes no es poden emparar en el terrorisme (que, en el fons, va tan bé a alguns partits polítics) per criminalitzar els catalanistes –i sobretot els independentistes–; però això no vol dir que no ho facin. El problema que tenen és que sovint se'ls veu més fàcilment el llautó. Des d'un temps ençà sembla, però, que això no els importa i, tot i que a Catalunya no hi ha cap grup terrorista, detenen els ciutadans sota l'acusació de col·laborar amb qualsevol altre grup armat existent arreu del món. Així, se la van carregar el comando Dixan, i també la Núria Pòrtulas. Poden detenir-los sense cap prova consistent i sense possibilitats de defensa. Suposem que, del que es tracta, és d'atemorir encara més els pocs catalans que gosen plantar cara a uns polítics que, des de Madrid, ens arruïnen el nostre país i ens malmeten la nostra estimada llengua i cultura. I com que encara alguns gosem manifestar-nos en contra d'aquestes polítiques que ens condemnen a tenir unes carreteres impròpies d'un país avançat, un aeroport de tercer ordre, una xarxa de ferrocarrils obsoleta, un govern sense atribucions, una llengua provinciana i una cultura regional, volen atemorir-nos i tenir-nos callats amb la imposició de multes i l'empresonament. I tot això amb el vistiplau dels partits polítics catalans, que no gosen ni obrir la boca per solidaritzar-se amb els qui són empresonats ni participar en cap manifestació pública de suport popular. Doncs, no! No ens deixarem prendre el bé més preuat que tenim: la llibertat d'expressió. I encara que ens posin multes o ens detinguin continuarem exercint aquest dret amb valentia. Des de l'ADAC ens solidaritzem amb els multats i represaliats, i exigirem als nostres representants polítics que defensin la llibertat d'expressió sense restriccions i que demanin que es derogui la llei antiterrorista i qualsevol altra que posi traves als drets fonamentals de les persones.