El matí de la segona jornada de la desena edició del Senglar Rock es va aixecar animat amb les actuacions de l'escenari Les Basses. Un racó del parc gairebé idíl·lic envoltat d'arbres i gespa en què van obrir foc els mallorquins Anegats. Els van seguir els G-21 Km com a representació dels grups de Lleida i a primera hora de la tarda va ser el torn de dues maneres d'entendre la música com a eina de protesta. Per una banda, el cantautor de Vilafranca Cesk Freixes va presentar cançons d'autor hereves d'Ovidi Montllor i Ismael Serrano, i per l'altra el grup de rap At Versaris van fer les rimes socials més dures i radicals.

Kabul Baba, grup que va néixer de les cendres de Sopa de Cabra, va aprofitar per presentar el nou cantant, Roger Alemany, i va tenir la col·laboració de Jofre Bardagí. Una col·laboració que seria retornada en el concert de Bardagí que, com a homenatge a aquesta dècada del Senglar, va interpretar quatre temes de Glaucs. Per la seva banda, el també exmembre de Sopa de Cabra Josep Thió va oferir un concert íntim al bucòlic escenari Les Basses que va tenir com a convidat Pep Suasi, vocalista dels mallorquins Fora Des Sembrat.

FISHBONE, «FUNK» I «SKA»
Els californians Fishbone van ser la primera banda internacional d'aquesta edició que va inaugurar la zona dels grans escenaris amb una proposta de funk i ska eixelebrat que va acabar amb el cantant, Angelo Moore, saltant i ballant entre el públic. Fermin Muguruza era una de les apostes més segures i ni músic ni públic no van defraudar. Acompanyat per una banda solvent i versàtil, l'Afro-Basque Brigade, Muguruza va descobrir la direcció dels seus camins dins del món del reggae reflectits en el disc Euskal Herria Jamaika Clash, va convidar a pujar a tocar el saxo Angelo Moore dels Fishbone (vells coneguts d'haver compartit escenaris arreu d'Europa) a la cançó Newroz i va acabar amb una traca final formada per La línea del frente, Gora Herria i Sarri Sarri que va formar una de les polsegueres més grans que s'ha vist a Les Basses d'Alpicat. Muguruza va agrair al Senglar l'oportunitat de tocar a Catalunya, una de les poques comunitats on no ha rebut el boicot de grups conservadors.

Lax'n'Busto, el grup que té l'honor d'haver participat en totes les edicions del Senglar va tornar a triomfar inapel·lablement. La banda del Vendrell va tornar a ser l'imant que va atraure més quantitat d'espectadors del festival. Un públic que els ha vist créixer, evolucionar i canviar i que s'ha anat renovant amb els anys. La millor mostra era a la primera filera amb gent de totes les edats que van donar l'aprovat a Salva R. Alberch, un cantant que ha anat guanyant-se el públic des que va substituir el carismàtic Pemi Fortuny. En acabar l'actuació dels Lax el públic va canviar radicalment i es va passar de les samarretes coloristes als colors foscos, grenyes i vestimentes gòtiques. Un personal que no s'havia vist durant tota la jornada i que hi van anar únicament per fidelitat als britànics Paradise Lost i al seu metal obscur. La nota freaky del festival la van posar els portuguesos Blasted Mechanism amb una posada en escena marciana i unes vestimentes futuristes llampants.

Les actuacions de la nit van acabar amb el ritme mestís i la rumba de Gertrudis. El combo de La Garriga, que va reivindicar la figura d'El Fary, va posar el punt final a una intensa i esgotadora jornada de concerts.

LA MEITAT, EN CATALÀ
El Senglar Rock sempre ha volgut ser més que un festival, vol ser un aparador de la música que es fa al país i és el festival que té més percentatge de grups que canten en català, prop d'un 50% canten en català. Per aquesta raó el matí de divendres va convidar programadors de tot el país per debatre en una taula rodona l'estat de la indústria i la salut de la música catalana demanant una major implicació dels mitjans i de l'administració per mostrar l'oferta musical catalana.