L'Audiència Provincial de Barcelona ha confirmat una sentència del jutjat de Granollers en què se'm retirava la pensió compensatòria fixada en la sentència perquè mantenia una relació amb un altre home, que assimilen a conviure maritalment amb ell.

La justícia en aquest cas ha fet una injustícia perquè la llei només permet que s'extingeixi dita pensió si convisc maritalment amb una altre persona, no perquè jo estigui refent la meva vida sentimental i hagi iniciat una relació amb una altra persona, sense conviure-hi. Per retirar-me la pensió afirmen que tenia una relació estable i es basen entre altres indicis (segons ells) en què durant cinc dies, que ens van seguir uns investigadors privats, la meva parella i jo compartíem actes de la nostra vida social (anar a bars i restaurants i al centre mèdic) i coincidíem en els horaris d'entrada i sortida del pis. Si estic iniciant una relació de parella és lògic que comparteixi moments i fets amb ella i que si ell entra o surt del meu pis ho faci juntament amb mi. Si realment visquéssim en el mateix domicili com un matrimoni, cadascú sortiria i entraria del pis quan volgués amb les seves pròpies claus, sense haver de dependre ell de mi per entrar i sortir del pis.

El que m'indigna, independentment del meu cas concret, és que l'Audiència hagi dit que viure com un matrimoni és el mateix que tenir «una relació sentimental de parella amb visos de certa estabilitat, sense necessitat de conviure de forma permanent i menys en el mateix habitatge» (textualment). Què passa? Pel sol fet d'intentar refer la vida sentimental ja es considera que s'ha refet i que ja no tinc dret a la pensió compensatòria? I si aquesta relació no arriba a bon fi i resulta que mai ha estat estable?

La llei requereix una convivència marital perquè s'extingeixi la pensió compensatòria, no un simple festeig o relació amb aparença d'estabilitat. I la mateixa paraula convivència comporta el fet de viure amb algú, no només que existeixi una relació sentimental amb vocació o no de continuïtat, ja que serà el temps qui dirà si aquesta relació acaba consumant-se o no.

No reivindico un canvi de la sentència dictada per l'Audiència en el meu cas concret, perquè igualment la pensió s'hauria extingit poc després de la demanda interposada pel meu exmarit en haver trobat finalment una feina estable; el que reivindico és un canvi en la mentalitat de la Justícia i que amb l'excusa d'adaptar-se a la societat actual no retalli drets a les persones.