Joan Puigcercós no havia fet mai cap conferència com a secretari general d'ERC. Ho va fer ahir per primera vegada dos dies abans que es presenti el corrent crític Reagrupament. Ho volia fer abans, però ho va fer ahir. I un cop postulat com a candidat el 2010, ho va fer amb una posada en escena, un to, un contingut i un moment que van convertir el full de ruta que va plantejar en el d'un candidat a la presidència de la Generalitat. I el van escoltar militants i dirigents, tant els que es consideren afins seus com els considerats alineats amb Josep-Lluís Carod-Rovira, que no hi va ser per motius d'agenda personal però que va ser en boca de Puigcercós. El va esmentar diverses vegades, en positiu, com a element clau per a la modernització del discurs i l'oferta integradora d'ERC. Però en va parlar en passat. Després de l'aportació de Carod, va venir a dir, ara toca el seu full de ruta. Això sí, «sumant esforços» i amb «sentit de proporció i moment polític». Va ser l'única referència als corrents crítics que han aparegut al partit. Hi havia el crític Pere Aragonès, els carotistes Ernest Benach i Rafel Niubó, l'ideòleg de l'independentisme pràctic Josep Huguet, la mà dreta Xavier Vendrell i el proper home a Madrid, Joan Ridao.
A partir d'una anàlisi de perquè va fracassar l'aposta estatutària, Puigcercós va aportar una recepta que ha de conduir a crear un cercle virtuós. A saber: l'Estatut no fracassa pel Madrid dels ministeris i el PP. Aquesta és la història d'Espanya des del 1707 i no té solució. Fracassa, diu, perquè no hi ha prou base social conscienciada, els partits van per lliure i la classe econòmica està condicionada pel mercat i té pressa per tancar el debat. Però Puigcercós creu, justament, que el procés estatutari ha demostrat a uns i altres que Espanya és un mal negoci i cal aprofitar la màquina de fer independentistes que és Renfe per incorporar al sobiranisme aquells que creuen que el negoci no va amb ells. Els sectors empresarials han obert els ulls amb el Prat, que impedeix, justament, la internacionalització de l'economia catalana necessària per no dependre tant d'Espanya quan hi hagi l'embat definitiu. Es tracta de «resoldre les debilitats estructurals del sistema» polític, econòmic i social. El «cercle virtuós» ha de començar pel front interior: 100.000 voluntaris per la llengua per «nacionalitzar» un milió d'immigrants, un espai de comunicació propi per incorporar els que tenen Espanya com a marc de referència, internacionalització de l'economia, front comú per assolir grans infraestructures, un nou finançament, aliances estratègiques amb altres països, aeroport intercontinental per ser la porta d'Àsia i recuperació del valor de l'esforç.
