dijous, 28 de juny de 2007
> El meu amic Blair i jo
l'apunt
XEVI XIRGO.
Estic content perquè, després de molts anys de pensar que no m'unia res ni amb primers ministres ni amb caps d'estat, ara he descobert que sí. Ha estat arran del relleu de Tony Blair per Gordon Brown. Es veu que Blair va deixar ahir l'11 de Downing Sreet i que ara vol anar-se'n a viure en una casa de cinc pisos que li ha costat 5,4 milions. No pateixin. Això no és el que tenim en comú. Allò que m'uneix amb Blair és una altra cosa. Es veu que ahir no es va poder traslladar a la nova casa perquè els paletes i lampistes que des de fa un temps hi treballen no han complert els terminis i alguns no han ni començat. Jo, ara fa un any, vaig avisar un instal·lador per unes obres. Vaig fer una paga i senyal, va venir, s'ho va mirar, va prendre mides i va dir que tornaria. I encara l'espero. Es veu que ja ho fan. Que diuen que sí a tothom i que després fan el que poden. No tinc cap dubte, Tony, que quan llegeixis això i sàpigues que no ets l'únic, et sentiràs reconfortat. De res.
|
