Des que es va constituir al març la comissió d'experts, formada per Josep Maria Colomer, Agustí Bosch, Joan Botella, Jaume Magre, Josep Maria Reniu i Jordi Sauret, ha treballat en les propostes per a les eleccions al Parlament, una cinquantena, que han de servir per començar els treballs de la futura llei electoral que acabarà elaborant una ponència parlamentària. Amb l'objectiu d'afavorir la participació, proposen el «vot anticipat» en oficines de correus durant els quinze dies de campanya, una iniciativa que, de facto, suposa allargar el període de votacions sense grans costos econòmics. Aquest sistema ja s'aplica en països com ara Estònia, Finlàndia, Noruega, Suècia i Austràlia, que, depenent del cas, habiliten les oficines de correus, ajuntaments, biblioteques i altres espais públics durant una o dues setmanes abans de la jornada electoral. A Catalunya, «seria desitjable que les oficines de correus en totes les circumscripcions electorals poguessin funcionar com a centres de votació anticipada en persona», amb sobres i paperetes a disposició dels electors. Altres mesures per afavorir la participació són portar urnes mòbils a les residències de gent gran, hospitals i presons perquè la gent amb dificultats de mobilitat pugui exercir aquest dret, i la implantació del sufragi electrònic, amb les màximes condicions de seguretat.

Els experts aposten per un sistema a mig camí entre les actuals llistes tancades i les obertes, el de llistes «desbloquejades». L'elector podria escollir entre votar tota una candidatura sencera o bé només marcar algunes de les persones que s'hi inclouen. Aquest model pretén «millorar els vincles entre els electors i els elegits».

Pel que fa al nombre d'escons, la comissió de savis mantindria l'actual de 135, tot i que obre la porta al fet que es revisi periòdicament segons el creixement de la població, fins a un màxim de 150. El que sí modificaria ara són les quatre circumscripcions, que passarien a set per adaptar-les als àmbits territorials en què està organitzada la Generalitat i que coincideixen amb les vegueries previstes inicialment en la futura ordenació territorial: Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. A cadascuna d'elles, tret de Barcelona, els adjudicaria dos escons i repartiria la resta entre elles segons la població. S'aposta per mantenir la fórmula d'Hondt per a l'assignació de diputats i la barrera electoral del 3%. Una nova institució, la sindicatura electoral de Catalunya, controlaria els processos electorals. Formada per dos jutges o magistrats i cinc experts, tindria totes les competències abans atribuïdes a les juntes provincials.

El conseller de Governació, Joan Puigcercós, va informar ahir el govern de les propostes, que aquest matí lliura al Parlament. Serà una ponència parlamentària la que acabarà configurant la futura llei electoral, condicionada per la Constitució, l'Estatut, la LOREG i la llei espanyola d'igualtat.