La qüestió inicial és simple: un programa com el Polònia de TV3 és concebible en una cadena espanyola? I la resposta, en principi, és igualment simple: no. Algú s'imagina un títol semblant, entre l'antífrasi i el cleuasme, com ara el de Charnegolandia? Algú s'ha parat a considerar com difereix aquesta proposta catalana d'allò que hi hauria hagut de més comparable dins l'oferta televisiva espanyola, els muñecos del guiñol del Canal +? Aquests eren això, ninots més o menys ben estrafets, no pas actors de carn i ossos degudament caricaturats. I actuaven asseguts, no pas amb deliberat desmanegament. I mai no van comptar entre el seu repertori ni amb el cap d'Estat ni amb cap membre de la seva reial família (intocables tots ells). I, encara, es produïen amb una contenció mil·limetrada, no pas amb lax descordament. El Polònia és, en canvi, això altre: una conya estripada. Dins la millor tradició humorística de L'Esquella de la Torratxa i d'El Be negre. Només que en format televisiu. Amb la mordacitat inherent al fet de partir d'una base real. I amb la falsedat pròpia de tota deformació grotesca. Farcida de gags rodons. I de molts altres absolutament poca-soltes. Equilibrats tots tanmateix –almenys des de la retòrica de la ficció– a còpia de desvelar-se'ns com a recursos gràcies al contrapunt amb la suposada realitat del plató.

La qüestió ulterior ja no és tan clara: és sostenible aquí un programa com aquest? I la resposta és més que dubtosa. Sembla que ja hi hauria hagut pressions. Per part de manaies que s'hi senten «banalitzats». Que pretenen carregar-li els neulers de l'abstenció. Que són de la mateixa corda dels qui en el seu moment van liquidar L'orquestra del Jordi Vendrell i les Persones humanes del Miki-Moto.

I llavors ve l'última qüestió: un país com aquest, pot permetre's un dels trets diferencials que encara li queden, Polònia, o ja no és més que una mesella colònia?